Estimats Paula i Enric:
La familia dels lissiats ataca de nou.
Com ja us he dit desde fa un parell de setmanes, tinc el genoll castat i avui que hem anat a sopar a casa dels yayos, resulta que la tieta estava amb el genoll inflamat i que no pot caminar. Anava amb un taca-taca i amb prou feines ha pogut acabar de sopar i anar al llit.
Si continua igual, que serà que sí, demà anirà a urgencies a veure que li diuen. Previsiblement no serà res de bó perquè al genoll té una prótesis i això no té pinta de solucionar-se amb repòs.
I ja el tope de coincidències és que han trucat justament ara a la yaya per operar-la de l´esquena. Com ja sabeu fa molts anys que pateix i després de mil probes i si tot està bé, la setmana que ve li faran.
Ahí va eso!!!
Coincidència, mala sort, el Karma o que ens han posat mil espelmes negres, no ho sé, però estem per fer un pack de lessionats i cap a l´hospital a veure si ens fan descompte.
Ara ja a les gairebé dues de la matinada, mig estirat al sofà amb gel congelat al genoll i amb un panorama una mica desolador és difícil enviar-nos un missatge gaire entusiasta, però encara així no ens podem desanimar perquè la vida té aquestes coses.
Espero i desitjo de tot cor que al menys vosaltres esteu bé i sigueu feliços.
I recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíiiiiiiisim a faltar.
Com ja us he dit desde fa un parell de setmanes, tinc el genoll castat i avui que hem anat a sopar a casa dels yayos, resulta que la tieta estava amb el genoll inflamat i que no pot caminar. Anava amb un taca-taca i amb prou feines ha pogut acabar de sopar i anar al llit.
Si continua igual, que serà que sí, demà anirà a urgencies a veure que li diuen. Previsiblement no serà res de bó perquè al genoll té una prótesis i això no té pinta de solucionar-se amb repòs.
I ja el tope de coincidències és que han trucat justament ara a la yaya per operar-la de l´esquena. Com ja sabeu fa molts anys que pateix i després de mil probes i si tot està bé, la setmana que ve li faran.
Ahí va eso!!!
Coincidència, mala sort, el Karma o que ens han posat mil espelmes negres, no ho sé, però estem per fer un pack de lessionats i cap a l´hospital a veure si ens fan descompte.
Ara ja a les gairebé dues de la matinada, mig estirat al sofà amb gel congelat al genoll i amb un panorama una mica desolador és difícil enviar-nos un missatge gaire entusiasta, però encara així no ens podem desanimar perquè la vida té aquestes coses.
Espero i desitjo de tot cor que al menys vosaltres esteu bé i sigueu feliços.
I recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíiiiiiiisim a faltar.
