Estimats Paula i Enric:
S´acaba ja el mes de juny i ens trobem al mateix punt.
Sabem que estem en un procés perquè la justicia ens ajudi en un retrobamen tranquil, estructurat i pacífic, però sembla que no té cap presa. El temps va en la nostre contra i encara així les administracions per el motiu que sigui ens deu tenir en un calaiix i ja arribarà el moment per començar.
És totalment desesperant!!!
Només queda ser pacient però jo ja començo a desesperar-me. Bé, realment sóc un desesperat obligat a ser pacient.
Aqui tot segueix igual que aquests dies, tot relacionat amb l´ hospital, els médics i els treballadors socials i prenent-se les coses amb filosofia i fins i tot una mica d´humor.
Us deixo amb un acudit molt "tonto", però que m´ha semblat divertit, entre la conversa de dos drons.
Ja us he dit, molt "tonto", però a mi m´ha fet gracia.
Espero que esteu bé i recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
Us envio infinits petons i abraçades.