.Image { text-align:center; }

Diari Diumenge 31 de Maig.

   Estimats fills:
   Increible dia amb els nostres amics bainassencs per celebrar el cumple sorpresa del Robert.
   Hem quedat tots davant de la porteria de casa seva i algú que feia de "gancho" li ha fet sortir perquè ens trobés a tots, cadascú amb una lletra fent un cartell enorme que possava, evidentment:
F E L I C I D A D E S
   S´ha quedat de pedra i l´hem portat enganyat a un camp que hi ha a prop de Martorell i hem fet tots junts, nois, noies e inclús ha jugat una mica la Noelia, la nena petita que veieu a la foto, filla del David i la Maria, una partida superdivertida a futbol-golf.
   Divuit forats, com un camp de golf però amb una pilota de futbol. I després una barbacoa i sobretaula per comentar la jugada.
   Ha sigut molt, molt divertit, encara que les meves cames i sobretot el meu genoll ja ho està patint.
   Segurament no ha sigut adient, ni gaire responsable jugar tal i com ha anat la setmana, però penso que una mica d´inconsciéncia mesurada és també força recomenable.
   Hauría sigut increible haver compartit aquesta experiencia amb vosaltres, però no us amoineu perquè algún dia ho farem. Aquesta activitat i moltes altres ens quedan pendents per quan tornem a estar a junts. 
   Perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.  

Diari Dissabte 30 de Maig.

   Estimats Paula i Enric:
   Esquema del dia;
   - Aixecar-se d' hora i arreglar-me per anar a treballar.
   - Tot el matí treballant.
   - Sortir tard de treballar, veure una estona al papa Chus i dinar ràpid.
   - Tota la tarda treballant.
   - Sortir tard de treballar i anar a fer un bocata i veure el partidaç del Barça.
   - Cap a casa a descansar amb el genoll tocat encara i tot el dia gairebé de peu.
   - Pensar tot el dia en vosaltres. En tot el que us estimo i us trobo a faltar.
    - Escriure el blog per que no us en oblideu.
   - Anar-me insofactament al llit que demà a les vuit m' aixeco per anar a donar una festa sorpresa molt divertida al Robert, que cumpleix anys.
   Ja veure'm si puc anar amb el genoll tal i com el tinc.
    Bona nit i demà us explico.
   
  

Diari Divendres 29 de Maig.

   Estimats Enric i Paula:
   Encara m´estic recuperant del palizón que ens hem donat aquest dies passats i a sobre avui he començat un curs que durarà uns parell de mesos. Així que encara vaig mes cansat.
   Però més que l´esgotament físic el que realment és esgotador és l´esgotament mental que amb tot el que us estimo i us trobo a faltar suposa passar més de dos anys sense vosaltres,
   Podeu creure´m si us dic que per un pare és de les coses més difícils que pot passar a la seva vida.
   Espero i desitjo que mai tingueu aquesta sensació, ni tan sols que s´assembli al que estic passant amb aquesta situació. Incongruent, injusta i molt nociva per tots. També per vosaltres.
   Bon cap de setmana i fins demà.

Diari Dijous 28 de Maig.

   Estimats Paula i Enric:
   Desde l' autobus sortint de Barcelona de sopar amb els yayos us escric avui. 23:40 de la nit.
    Gracies a l' aplicació móbil que hem permet accedir al blog escric com si escrigués un missatge o un whatsapp.
   I tal com va l' autobus de ràpid a aquesta hora i mirant la pantalla per escriure estic agafant un globus d' aupa.
   Total per escriure un post que segurament no lleguireu, però necessari per seguir amb la meva propia integritat i constança en un missatge inequívoc. Que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   Bona nit i fins demà.

Diari Dimecres 28 de Maig.

   Estirat al llit amb gel als dos genolls estic acabant el dia d´avui.
   Ja per fi hem acabat de buidar la botiga i demà en principi pujem a la botiga de dalt. 
   Han sigut tres dias molt intensos i que el meu cos que no està preparat a aquest ritme físic i ho està pagant. Però de vegades les circumstàncies ens demanan fer coses que no ens agraden i sobretot que supera l´esforç físic e inclús mental al que no estem preparats. Ha sigut trist veure la botiga buida
   Dinou anys han passat desde la primera vegada que vaig entrar a la botiga. Gairebé mitja vida.
    Hi han coses que s´acaban però es recordan amb nostàlgia.
    Ben diferent son altres coses que es s´enyoren tant que no es pot parar perquè no s´acabi.
   En el nostre cas espero i desitjo que sigui aixì perquè us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   Bona nit i fins demà.
   Jo vaig a veure si hem puc dormir perquè estic veritablement cansat.
   Us envío infinits petons i abraçades.
  

Diari Dimarts 26 de Maig.

   Si ahir era cansat, avui encara més.
   Quan pogui us torno a escriure amb normalitat, fins aleshores ho de fer d' aquesta manera tan breu.
   Bona nit i fins demà.
   No cal dir-vos fins a on us estimo.

Diari Dilluns 25 de Maig.

   Estimats Enric i Paula:
   Tot el previst d´ahir és va cumplir gairebè tal i com us vaig descriure. L´única variant és que no vam anar en bici cap al Prat, sinó cap a Molins de Rei per acabar esmorçant al costat de la Colonia Güell a Santa Coloma de Cervellò. Vam fer uns vint quilómetres en lloc dels trenta que teniem previst, però ens ho vam passr igual de bé.
   I avui, una parauta; esgotats. Reventats no, el seguent.
   Ha sigut arribar a casa, fer una dutxa, he sopat una vichissoise i un yogourt i ja estic al llit per escriure-us aquest post i anar-me´n a dormir. Tinc els genolls, els tormells i l ´esquena que hem fan xup-xup.
   Així que avui ja no tinc més forçes per continuar escribint. 
   Espero que demà estigui millor i evidentment també espero que vosaltres esteu bé i hagueu gaudit d´un gran cap de setmana i un bon començament d´aquesta.
   Us envío infinits petons i abraçades.




  I no oblideu mai que us estimo moltíssim i que us trobo moltíssim a faltar. 
   Molt, molt i molt.

Diari Diumenge 24 de Maig. Un dia esgotador.

   Estimats fills:
   Avui començo aquesta (espero que increible) jornada ben d´hora.
   Son les 7:30 del matí i us estic escribint ja perquè durant el dia ho tindré una mica complicat.
   Fa vint minuts que m´he aixecat per preparar-me per sortir amb bici amb el vostre tiet Pepe. Anem com fa un parell de setmanes fins al Prat, encara que pujem una mica per el Llobregat per allargar el trajecte. Si tot va bé sortim a les vuit i tornarem sobre les dotze. Uns treinta quilómetres amb parada per esmorçar a un bar del Prat i fer una butifarra a la brasa amb mongetes.
   Això sí, abans de marxar he d´arreglar la roda de davant que està puntxada i engrassar una mica la cadena. I després quan arribem li passare un aigua i la deixaré neta, que per la sorra sembla de tot menys una bici.
   De camí cap a casa passaré per el gim, per fer una sauna i una dutxa i sortir ja net i pulit, com diria la meva mare (la vostre yaya), afeitat, pentinat i amb bona olor.
   Serà arribar a casa a deixar la bici i ha m´estaran esperant per anar a votar.
   Sí fills, avui s´ha de votar a les eleccions municipals. A veure si canvien una mica les coses o amb aquesta finalitat va tothom a les urnes.
   I seguidament anirem a casa de les vostres tiets, la Carmen i el Pepe i les vostres cosines, la Paula i la Carla perquè demà és el cumple de la Paula. En fa 14 primaveres i farem una gran festa de cumple amb tota la familia Molano. Si fa bon temps ho farem al pati, farem l´aperitiu, dinarem, farem el pastís i li donarem els regals. Nosaltres li regalem una samarreta del Justin Bieber, que li encanta i una vale per anar-se´n amb l´Àngels de rebaixes (al juliol). Els hi encanta.
   Quan haguem fet els cafés i la "sobremesa", sobretaula?, bé no sé exactament com es diu. Quan haguem passat una estona xarrant i comentant després d´haver acabat els cafés, agafaré la moto i marxaré cap a Castefa amb el tete Jesús per portar-li unes ulleres que li van arreglar a l´óptica al costat de la botiga.
   Havíem parlat d´aprofitar i anar al parc de la tirolina i jugar una estona a ping-pong. Segurament també ens emportarem una pilota per fer quatre tocs.
   La previsió és que arribaré aquesta nit sobre dos quarts de deu, catorce hores després d´haver escrit aquest post i sense parar tot el dia, amb el que no és gaire difícil imaginar que estaré força baldat. Per sopar, veure una estona la tele i anar al llit a dormir i descansar perquè ens espera una setmana molt dura. Demà a les 9:00 del matí hem d´estar a la botiga per començar a embalar sofàs i tot el génere de la botiga que s´han d´emportar.
   Per això, pensant tot el que tinc previst per avui, crec que és millor que us escrigui ara i ja doni la feina d´escriure-us cada dia per finalitzada. Sí, la meva feina, és una autoimposició que no puc, que no vull treure´m perquè sempre tingueu presents la meva constància amb l´única eina amb la que us puc demostrat tot el que us estimo i tot el que us trobo a faltar. Que és aquest blog.
   Avui hauria sigut un dia on haurieu gaudit de valent amb tot el que he fet.
   Una llàstima, que espero podem gaudir plegats aviat.
   Desitjo que vosaltres tingueu un gran diumenge, que us trobeu bé i que sigueu feliços.
   I recordeu sempre:

Diari Dissabte 23 de Maig. Poder estar un altre vegada amb vosaltres és el meu gran somni.

   Quan les coses es tornan difícils, és l´hora de posar-hi més energía, més intensitat i més esforç que quan tot ens arriba d´una manera fàcil. 
   Així que sense pensar-ho dues vegades, en aquest punt ens trobem, sense mandra ni excuses.
   Perseguint el més important.


   Estimats Paula i Enric, amb vosaltres sempre al cap i al cor, el meu gran somni és poder a estar amb vosaltres. Espero que esteu bé i que podeu gaudir d´un gran cap de setmana.
   I recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.

Diari Divendres 22 de Maig.

   Estimats Enric i Paula:
   Reconéc que sóc una persona que li agrada raonar..
   És força contradictori que siguent una persona que m´encanti raonar i que hem dediqui a la venda on és molt important saber empatitzar amb els clients, parlar i dialogar amb ells per trobar el que busquen, tingui tants problemes justament amb vosaltres. Bé, amb vosaltres no, amb qui crea la situació perquè no ens poguem comunicar.
   Diuen que: " en casa de herrero cuchillo de palo".
   Ja desde petit sempre m´ha semblat interessant conéixer i sobretot entendre les coses i mai he cregut que s´ha de acceptar les coses perquè son així. Segons la meva opinió les persones o nosaltres som els que les fem així o no.
   Les coses mai no son mai blanques o negres, hi han molts més colors a tenir en compte i amb respecte crec que hem de veure també els altres colors i aceptar l´opinió i les accions dels altres.
   Encara que hi han alguns casos i el nostre en concret que no hi ha per on agafar-ho, però aquest és un altre tema.
   Per mi la base, a més del raonament és la comunicació, poder expressar amb honestitat els nostres sentiments i les  nostres inquietuts, com a mínim a nosaltres mateixos crec que és molt convenient per veure la vida amb una perspectiva propia. Inevitablement sempre hi han influencies que no podem evitar;  pares, avis, amics, mestres, el poble o ciutat on vivim, la televisió o els mitjans de comunicació, la época en la que ens toca viure, etc.
   Però el raonament i la comunicació sincera i honesta, ens ajuda molt en les relacions amb les persones que ens envolten, personalment, laboralment i socialment.
   No només es una questío de parlar, també de sentir als altres. Els seus raonamens i les seves explicacions, amb una ment oberta ens pot fer canviar de parer o modificar els nostres pensaments. O potser no, o potser som nosaltres els que canviem la forma de veure alguna cosa els altres. O potser ningú canvia d´opinió, però tant se val sí, sense la necessitat d´enfader-se o discutir, és pot parlar obertament de qualsevol questió.
   Buscar conflictes constants és aconseguir anular la comunicació i el diàleg, molt adient per la persona que buscava el nostre distanciament i que ens ha obligat a que no ens poguessim comunicar amb normalitat. Ara ja ni això.
   Condicionants que son tan grans que no és poden combatre d´una manera normal i que m´han fet per desgràcia veure´m obligat a recórrer a la justicia per aconseguir tornat a poder estar amb vosaltres.
   Espero que sigui aviat, perquè tinc unes inmensas ganes de tornar a veure´us i passar encara que sigui una estona amb vosaltres. Que poguem parlar, que poguem expressar-nos en un ambient adequat i amb l´ajuda de professionals per aconseguir que ens entenguem.
   Perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.

Diari Dijous 21 de Maig.

   Estimats Paula i Enric:
   Dia complicat el d´avui. 
   Definitivament la botiga no es pot salvar i es tanca.
   Ja ens han informat que la setmana que ve, s´ha de vuidar de gènere per fer reformes i és farà una botiga de cuines. A nosaltres de moment ens reubicaran a la botiga de dalt i ja veurem al final que passa amb nosaltres. Una situació que pot semblar preocupant, perquè tenir treball pot ser vital, ja no per viure sinó per sobreviure.
   Però us he de dir que no hem preocupa gaire. 
   Com en altres situacions a la vida, jo dono tot el que puc i amb això hem sento tranquil al meu interior. I com sóc dels que pensa que no és més ric el que més diners en té com el que menys en necessita, si hem quedo sense feina (sense aquesta feina), hem buscaré un altre. I si no en trobo m´adaptaré a viure amb les condicions que corresponguin fins que la trobi.
   Per un altre banda, també penso que no s´acaba el món, i que les situacions que ens trastoquen els nostres plans i donen una volta a la nostra vida poden ser millors que les que gaudíem. Ens obren, o potser ens veiem obligats a obrir unes altres perspectives que ens poden ser més positives i que no havíem obert per por. Per por a aventurar-se al desconegut, a deixar una situació d´estabilitat per una d´incertesa. I l´incertesa també genera més esforç, més passió i molt més enginy, per buscar alguna cosa nova que ens ompli i que unit a l´experiència acumulada durant molts anys, ens faci viure millor.
   Quan treballas tens diners per viure, o sobreviure, perquè amb el que es cobra no es permet gaire més, pero disminueix considerablement el temps per gaudir-ne. Si no treballas tens temps per gaudir-ne, però potser no tens diners per viure com ens agradaria.
   Jo tinc la sort que estic rodejat de molta gent, parella, amics i familia que m´ajudarian a sobreviure sense gaire esforç. Evidentment sacrificant qualsevol tipus de "luxes", dels molts pocs que hem queden, si se li poden dir luxes.
    En la nostre situació i a l´espera de com es resolgui, pendre decisions a la meva vida en un sentit o un altre. El més important per mi sou vosaltres i quan hagi passat el que hem de passar, ja veurem si hem trobat solució per poder tornar a estar junts i aleshores veurem quin camí agafo.
   Ara no toca pensar en això, ara no toca i son pensaments que no hem fan bé, a més que no ens podem menjar el porc abans de matar-ho.
  Amb tot això no vull dir que no estigui per la labor de tenir treball, que crec que és molt recomanable, però buscant un equilibri entre l´esforç i el temps que se li dediqui.
   Segurament aquest post us pot semblar un rotllo patatero, com molts d´altres, però aquest en concret és d´una questió que us explico perquè és el que avui tinc en ment, però a la vegada m´adono que serà difícil per vosaltres poder concebre aquestes questions.
   El que sí que espero que podeu concebre sense cap mena de dubte, és que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.


Diari Dimecres 20 de Maig.

   Estimats Enric i Paula:
   Jo segueixo escrivint cada día i ho seguiré fent.
   Us explicaré el meu dia a dia. El meu i el de la gent que m´envolta, els amics i la família que m´estimen, que us estimen.
   Us explicaré les anècdotes i l´actualitat del que ens passa perquè esteu assabentats.
   Esperaré que gaudiu del dia que escrigui el post, dels caps de setmana, de les festes del cole, de les vacances..., que ho gaudiu tot.
  Us desitjaré sempre que esteu bé, que esteu a gust a casa, al cole, amb els vostres amics i la també vostre altre família. Que esteu bé, física i mentalment.
   Us escriuré sempre tot el que us enyorem. Que és el que es fa per la gent que estimes i amb la que per el motiu que sigui no pots estar amb ella. I nosaltres us enyorem molt.
   I sobretot us recordaré sempre que us estimo moltíssim i que us trobo moltíssim a faltar. Cada dia, cada minut, cada segon sou al meu cor i al meu pensament. Conscient o subconscient, sempre amb vosaltres.

Diari Dimarts 19 de Maig.

   Estimats Paula i Enric:
  
    I ja coneixeu el meu amor per vosaltres:
 
    Per ara i per sempre.
    Bon dimarts i fins demà.

Diari Dilluns 18 de Maig. L´estimació ajuda a portar millor els problemes.

   Molts moments hem donan per pensar que la vida sense vosaltres seria un infern i més tard o més d´hora m´adono que no és pot anar més enllà dels esdeveniments. Que faig tot el que puc per aconseguir-ho, que crec que ho faig de la millor manera i que m´esforçaré amb tot el meu cor.
   Però només el temps ens donarà la resposta i no hem puc avançar a ell.
   Així que miro al meu voltant i veig totes les persones que m´estiman i hem recolzen. Que son al meu costat, passi el que passi, i hem dono compte que mentres continuo buscant la manera de ser amb vosaltres i tenint la conciencia tranquila, he de gaudir dels moments i de les persones que son al meu abast.
   L´estimació no et resol els problemes, però ajuda a portar-los millor.
  

   I recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   Que començeu bé la setmana i fins demà.

  

Diari Diumenge 17 de Maig.

   Estimats fills:
   Anava a dir per definir aquest diumenge com a magnífic, però sense vosaltres crec que és una paraula excesiva. Però sí en diría que ha sigut un gran cap de setmana gaudint amb les vostres cosines.
   Ahir vam seguir els plans previstos i vam veure la peli Paddington mentres sopàvem, i després la vam veure una estona més fins que la Paula i la Carla és van quedar dormides al sofà.
   I aquest matí he estudiat una mica de català amb la Carla, mentres la Paula repassava i estudiava.
   Després sesió de manicura, mentres veiem, sentiem i cantavem les cançons que trobàvem a youtube  i el seguiem a la tele.
   Hem dinat i hem anat una estona a la fira fins que ja a les set hem anat cap a casa seva perquè es dutxin i és preparin les coses del cole per demà. Hem sopat junts i quan acabavem han arrivat i s' han unit al sopar.
   I ja nosaltres ens hemos tornat cap a casa.
   Potser hi trobeu que son coses gaire normals per dir que ha sigut un gran cap de setmana, però tinc tantes ganes d´estar amb vosaltres, que totes aquestes activitats, que igual considereu "trivials", hem recorden molt al que podria ser habitual amb vosaltres. Les trobo molt tendres i hem donen molta enyorança.
   Perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
  

Diari Divendres 15 de Maig.

   Estimats Enric i Paula:
   Avui, jornada molt intensa:
   Molt de treball al matí.
   Gim al migdia.
   Molt de treball a la tarda.
   Sopar amb el tete Julio.
  Dues de la matinada, esgotat, escribint el post d' avui al móbil.
   I un constant pensament al cap:
   Quines ganes bojes de veure-us i passar una estona amb vosaltres.
   Perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   Bona nit i fins demà.

Diari Dissabte 16 de Maig. Cap de setmana amb les vostres cosines.

   Estimats Paula i Enric:
   Aquest cap de setmana els vostres tiets, el Pepe i la Carmen han marxat de amb uns amics a Madrid.
   I encantats de la vida, ens han deixat a càrreg avui i demà a les vostres cosines, la Paula i la Carla.
   Passaran la tarda amb la Mari i l´Agustín. Aniran a la fira que hi ha al barri, perquè aquest cap de setmana son les festes d´aqui i després vindran a buscar-nos per anar cap a casa.
   I aquesta nit farem pizzas, una mica de pica-pica, veurem una peli i segur que ens ho passarem de maravella.
   Hauria sigut genial que vosaltres també hi poguessiu ser i passar aquest cap de setmana tots plegats.
   Menys al Victor que s´atavala amb tanta gent, per el reste de nosaltres seria un inmens plaer.
   Desitjo que algun dia el podem repetir amb vosaltres, perquè recordeu que us estimem moltíssim i us trobem moltíssim a faltar.
   Espero que vosaltres també tingueu un bon cap de setmana i fins demà.
   I no oblideu mai que:

Diari Dijous 14 de Maig.


   Estimats Paula i Enric, com m´agradaria poder donar-vos aquesta visió perquè us adonessiu de tot el que us estimo i de tot el que us trobo a faltar.
   

    Bona nit i fins demà, us envío infinits petons i abraçades.

Diari Dimecres 13 de Maig.

   Estimats Enric i Paula:
   Tal i com us explicava ahir vaig sopar amb el vostre tiet Pepe i vam veure el partit del Barça. Imponent el Bayern que va poder guanyar el partit però no va aconseguir remontar l´eliminatoria.  La Paula i la Carla van estar una estona, fins la primera part amb nosaltres i després s´en van anar al llit a llegir una mica i a dormir.
   I aquesta nit amb el tete Jesús a veure el Madrid. No negaré que a mi m´agrada que el Real Madrid perdi fins als entrenaments, però té el seu morbo pensar en una final de Champions, Barça-Real Madrid. Seria una final inédita, crec que mai s´han enfrontant en un final d´aquesta magnitut. Té el seu morbo si la guanya el Barça, perquè si la perd ens la refregarant per la cara tota la vida, igual que farem nosaltres amb ells si la perden.
   Així que no us diré que desitjo que avui guanyi el Madrid, en tot cas es podria dir que no hem faria res que passés a la final.
   De qualsevol manera el més important és passar una bona estona amb el tete, guanyi el que guanyi.
   Y avui sí, desde l´ordinador, recordar-vos que:
 

   Espero i desitjo que esteu bé, us envio infinits petons i abraçades i fins demà.

Diari Dimarts 12 de Maig.

   Avui, jornada de descans per recuperar forçes.
   He aprofitat per anar al gimnàs una mica i després una posta a punt de la moto. Portava molts mesos sense agafar-la i la bateria havia mort.
   El recomenable sempre és anant encenent-la de tant en tant, justament per això. Però bé, m' ha tocat canviar-la i ja l' he portat a rentar, l' inflat les rodes, l' he engrassat i l' he mirat els nivells.
   Ara ja està per fer-la servir. Tenint sempre en comte que és molt velleta i que té un us de passeig, sense gaires floritures. Per mi suficient.
   Ara, amb el bon temps és agradable agafar-la, a més que consumeix menys que el cotxe i també és molt més facil aparcar. Sobretot quan anem a Barcelona.
   Encara que l' us dels vehicles els miro de racionaltzar perquè sempre comporta un major gasto i si ho puc evitar, ho faig i ens fem valer de les cames i els transports públics.
   Dons aixi he passat el dia. I aquesta nit vaig amb el vostre tiet a veure el Barça.
   Espero que guanyi, o que al menys és classifiqui per la final. Però tant si ho fa com no passarem una bona estona.
   Ja veieu amb quines poques coses sóc feliç. Imagineu si a sobre pogués estar amb vosaltres, seria la persona més feliç del mon. Perque recordeu sempre que us estimo moltissim i us trobo moltissim a faltar.
   Avui faig el blog desde el móbil perque no disposso del ordinador i no us puc enviar l' imatge amb la que acabo el post. Així que us l' envio escrita:
JO us ESTIMO a VOSALTRES fins l' INFINITO I MÉS ENLLÀ.
   Us envio infinits petons i abraçades i fins demà.

Diari Dilluns 11 de Maig.

   Estimats Enric i Paula:
   Després d´un cap de setmana molt intents i avui també sense parar, estic esgotadíssim.
   El que alguna cosa vol, alguna cosa li costa i tenint en compte que jo ja tinc una edat, ara estic pagant l´esforç acumulat. Però molt content per com ens ho vam passar.
   Ojalà estiguès molt més cansat perquè ho haguès gaudit amb vosaltres, però encara haurem d´esperar perquè tornem a viure un altre vegada aquesta situació.
   I no tingueu cap dubte que estic ho desitjant, perquè us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.

   
  

Diari Diumenge 10 de Maig. Desgraciadament un altre any sense vosaltres i ja és el segón.

   Ahir, treballan, vaig atendre a una parella que tenía dos nens. Un nen d´uns vuit-nou anys i una nena que tindría uns tres. Una diferència més gran que la vostre, però tenien una força semblança i quan els veia hem recordava molt a vosaltres.
   Per la nit vam anar a sopar un botaca amb dos amics del Victor, que anaven ja desde petits junts al cole i els seus pares. Vaig trobar un sopar molt interessant i hem vaig enrecordar molt de vosaltres i el que m´agradaría que també hi poguessiu ser.
   Ens vam anar a dormir massa tard per haver de matinar avui.
   Aquest matí a les vuit sortia en bici amb el vostre tiet Pepe i anar fins al final de la platja del Prat. Hem fet uns 30 quilómetres parant a fer un esperctacular esmorzar.


   Havia de venir tambè un cosí del Pepe i el seu fill que té quinze anys, que ja havien fet el mateix recorregut amb el Pepe la setmana passada però al final no han pogut. I m´has vintut tu Enric al cap i el maco que seria poguer fer-ho amb tú.
   Després hem anat a dinar tots a casa de la Mari, que el día 07 també va fer anys (com tú) i que hauriem celebrat junts el vostre cumpleanys.
   Uns caracolillos de mar que fa i que a vosaltres també crec que us agradaría, i després una mica de cordero i pollito arrebossat, pastís, café i regals.
   Per la tarda a casa dels Molano. Primer repassant amb la Carla llengua Castellana, que demà té una prova, i hem trigat gairebé una hora. Hem repassat moltes pàgines però ens ha sigut molt divertit perquè ho hem fet jugant una mica. 
   Inevitablement m´ha vingut, Paula, els records quan feiem els deures junts i com ens ho passàvem.
   Després ens hem dedicat a ballar, la Carla i jo fins fa 3/4 d´hora. Hem fet una coreografía i amb les cançons de la radio la practicàvem. Si la cancó era més lenta, ho feiem més lent i si la cançó era més ràpida la feiem més ràpida. Però la vostra cosina acabava el número amb un Osito que mai sabíem com acabava i sempre ens sortien finals diferents amb la imaginació de la Carla.
   Com tu hauries passat Paula, de meravella.

     Cada dia hem venen molts records vostres i molta enyoraça perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar.


Diari Dissabte 09 de Maig.

   Estimats Paula i Enric:
   Per sobre de tot el que va passar, m´he decuidat de dir-vos que us vaig trobar molt guapos. 
  Tú Enric, que t´he vist més sovint no m´ha sorprés, però tú Paula, t´he trobat increiblement alta i molt esvelta.
   El cert és que feieu molt de goig. Com a mínim és el que sembla, desgraciadament només ho puc interpretar vist desde fora.
   Espero que realment desde dintre també sigui així, no només per l´aparença exterior sino sobretot mental i anímicament.
   Us desitjo sempre el millor, perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
  

Diari Divendres 08 de Maig. Reflexionar si voleu renunciar a un altre familia?

   Estimats Paula i Enric:
   Després d´un dia com el d´ahir amb una inmensa decepció, avui és día de tornar a recuperar la confiança i la fe perduda. Difícil, molt difícil.
   Desgraciadament, el temps juga en la meva contra. 
   Directament proporcional, a més temps que triguem en veure´ns, més lluny us trobeu i si amb una tarda i un diumengue de cada dos he tingut molt difícil combatre les artimanyas que ens feien per separar-nos, amb dos anys pel mig semble improbable.
   Esgotaré totes les eines de les que disposo per recuperar-vos, però sóc plenament conscient que tenen un límit. I encara que aquest procés que porto a terme ara no acabi per apropar-nos, la meva estimació incondicional per vosaltres existirà sempre i jo mai us faré responsables d´aquest chantatge emocional que patiu, però també heu de ser saber que si el temps us allunyarà de mi, del vostre pare, alhora també us allunyarà a molts altres de vosaltres:

   El tete Jesús, els Yayos i la Tieta.
   La tia Antonia i la tia Carmen.
   L' Angels i el Victor.
   La Mari, el Toni i l' Estel.la.
   El Paco i la Miriam.
  
La Nuri, el Conrado i l´ Enma.
   El Julio, la Thais i l´Aleix.
   La Noe i l´Ona.
   El Kike, la Olga i la Xenia.
   L´ Araceli, el Ruben i l´ Ainoa.
   La Mari i l' Agustin.
   El Pepe, la Carmen, la Paula i la Carla.
   El Cornelio, la Mari Carmen, Laura, Celia i el Manel.
   El Papa Chus i la Geni.
   El Víctor Vilaseca i la Itziar.
   El Roger i la Rosa.
   El Roberto, el Jordi, el Joan, el David i l' Álvaro (Bainasas club).
   La Monica, el David i la Daniela.
   La Yolanda, el Tomás, la Marta i l' Hugo.
   La Silvia, el Juan, el Jon i l Aitor.
   La Jemima i el Joel.
   ...
   
  I molts més amics i molta més familia que no son tan propers.
  Els podreu mirar sempre a un dels costats d´aquest blog, algunes de les persones que us han estimat i que us estimen. I no tothom entén que tots dos sigueu encara nens i que no tan sols no doneu un pas endavant sino que sembli que no mostreu cap interés per resoldre´ho. I en aquest cas el temps juga en la vostre contra.
   El temps passa i passarà, i ara tots estan al vostre abast, però potser si algun día reflexioneu i doneu un pas cap endavant no sé si encara h seràn. Alguns perquè amb la distància hagin refredat aquesta estimació o inclús perquè algun dia no hi siguin, com poden ser als yayos o la tieta.
   Penso que és important que reflexioneu sobre tot el que esteu dispossats a renunciar (o tot el que us estan fer-vos renunciar).
   Perquè potser ara no, però igual algun dia amb el cor a la mà, recordeu amb justicia, honestitat i segurament amb nostàlgia com us ho havieu passat amb nosaltres, com hem viscut moments molt emotius i potser us adoneu de tot el que us estimem i us trobem a faltar.
   Us desitjo un bon cap de setmana i us envío infinits petons i abraçades.

Diari Dijous 07 de Maig. Trist dia cumple Enric 2.015

   Estimats Paula i Enric:
   Segurament no és convenient parlar o escriure quan ens trobem en calent, havent viscut una situació desagradable fa molt poca estona. Però crec que és necessari escriure-us cada dia i avui és un d' aquests dies que a 3/4 de 10 vull, necessito deixar de pensar-hi.
   Ahir vaig anar a veure el futbol amb el tete Julio i vaig anar-me a dormir tard i m' ha costat conciliar la son sabent que aquest mati tindria la possibilitat de veure-us.
   I amb aquesta finalitat i tota l' ilussió del mon he matinat moltíssim aquest mati.
   Però el treball que s' està fent amb vosaltres per mermar la nostra estimació està donant els seus fruits.  Amagar-se i no donar la cara davant de les coses i els sentiments comença a ser part del vostre tarannar
   Es normal, trist però normal. Ara a la vostre edat és un moment important pel desenvolupament de la personalitat. Apreneu el que us enseyen i veieu a casa.
  Respecte, comprensió, comunicació, educació, honestitat... Son punts febles que  desgraciadament per vosaltres s' han de treballar diarient i sobretot creure-hi.
   La meva estimació per vosaltres és infinita perquè sou i sereu sempre els meus fills. Però en dies com aquests la meva força de voluntat i les meves forçes cauen estrepitossament.
   És molt patétic, però segur que en coneixeu de persones que s' alegran del mal dels altres. Encara que vagi en contra de les necessitats dels seus fils. És així, ha d' haver-hi de tot al món.
   Jo no en sóc així i espero al menys que vosaltres tingueu un bon dia.

Diari Dimecres 06 de Maig.


   Estimats Enric i Paula, espero, desitjo i confío amb tot el cor que nosaltres poguem omplir les nostres esquerdes. Amb estimació i resilencia segur que ho aconseguirem, perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.

Diari Dimarts 05 de Maig.

   Estimats Paula i Enric:
   Avui he vist fotos al facebook, del nostre amic Jesús (papachus), com havia acabat la cursa Ironman aquest diumenge passat a la ciutat francessa Aix en Provence. En una paraula: IMPRESSIONANT!!!!
   No sé si aquesta prova és igual de completa com tots els Ironman, però crec que si:
   3,860 quilòmetres nadant, 180 quilòmetres en bici i després 42,2 quilòmetres corre´ns, una marató sencera. Una animalada. I no és la primera vegada que en fa aquesta prova en varis països del món.
   Això sí, ja porta molt de temps entrenant i ha sigut molt constant i ha tingut molta força de voluntat per arribar a aquest nivell. M´ha alegro moltíssim per ell i segur que vosaltres també us alegreu, perquè el tenieu molt d´estima. Com ell us té a vosaltres.
   Jo estic entrenant i fent bondad per estar una mica en forma, però estic a anys llum del nostre amic.
   El meu primer objectiu (esportivament parlant), és fer alguna cursa de 7 o 10 quilómetres com a màxim i poder acabar-la. Amb això, ara mateix, ja hem conformaria. Si que l´acabaria, però acabaria reventat i ho vull fer quan estigui ben preparat.
   M´ho estic prenent en serio per aconseguir-ho, però poc a poc i fent les coses bé n´estic segur que ho acabaré aconseguint.
   El meu primer objectiu és poder aconseguir estar amb vosaltres, però no per això s´ha de descuidar el reste de coses i espero que vosaltres també us esforceu pels vostres objectius i sigueu constants.
   I no oblideu mai que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.

Diari Dilluns 04 de Maig.

   Estimats Enric i Paula:
   Avui a Cornellà els nens han tingut festa i no han anat al cole. Ho sé per les vostres cosines i en concret per la Paula que hem va explicar ahir que aquest matí anava amb els seus amics, tots en bici, fins a Sant Joan Despí a veure si podien parar a l´entrada o a la sortida a algun jugador del Barça. Ja que entrenen allà.
   M´ha recordat molt a vosaltres i les sortides que feiem en bici. Com tants altres moments que recordo amb molta enyorança.
   No sé si vosaltres també heu pogut gaudir del dia de festa. Sigui com sigui espero que esteu bé i que sigueu feliços. Jo ho intento, encara què sense notícies de quan ens podrem tornar a veure i a tres dies del teu cumple Enric, amb poques esperançes de saber de tú o poguer felicitar-te, aquesta setmana la tinc una mica atravessada.
   Però no hem queda un altre que seguir endavant i seguir lluitant per vosaltres. 
   Sóc el vostre pare, us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   Us envío infinits petons i abraçades. Que tingueu una bona nit i fins demà.
   

Diari Diumengue 03 de Maig.

   Dit i fet, un día fenomenal i amb la famiía Molano.
   Hem anat a donar una volta a prop del camp de l´Espanyol, que a més jugava avui a les dotze i havia molt d´ambient. Després hem continuat per Can Mercader fins acabar dinant a un complex esportiu que hi ha per sobre. Ens ha convidadt la Mari, com a mare i yaya.
   I per la tarda:

   En fi estimats fills, ha sigut sense vosaltres i valgi la contradicció, un trist gran dia.
   Perquè no oblideu mai que us estimem moltíssim i us trobem moltíssim a faltar.
   Us envío infinits petons i abraçades i fins demà.
   

Diari Dissabte 02 de Maig.

   Estimats Paula i Enric:
   Gran día el d´ahir, bona pinta el d´avui i previsiblement genial el de demà.
   Com sempre una llàstima que no hi sigueu aqui amb nosaltres per gaudir-ne i recordeu sempre que us estimo fins al: