Un altre visita amb el traumatòleg i un altre decepció.
Si el genoll dret ara el tinc fet una m..., el esquerre que he tingut malament desde fa molts anys està igual. Condropatía rotuliana grau 2 a l´esquerre.
La ròtula també desplaçada cap a l´exterior pronostica que sigui un patiment crónic, sense gaires esperançes de recuperació. Com a mínim a llarga durada. Hi han tractaments a curt termini com infiltracions de factors de creixement, però a més de valdre una pasta son per un parell d´anys, tres, quatre com a màxim.
Avui he tingut un dia d´aquests, que res surt bé i que tot sembla que cau més fons.
Un sentiment de fustració molt cansina i esgotadora.
Si els diners son importants, com a mínim per sobreviure (i ja anem fins al coll) la salut és primordial. I quan és converteix en un síntoma constant de patiment a nivell familiar, pares, tieta i ara jo, es molt desmoralitzador.
Si li carreguem una época terriblement difícil laboralment, on és pretén fer en menys hores i molt menys personal el que és feia, i a sobre amb l´exigencia d´aconseguir els mateixos o més dels objectius que es feian abans, és desquiciant.
I si per rematar emocionalment estàs fet un nyap perquè no pots estar i gaudir dels que més estimas, que sou vosaltres i sembla que ningú té la preocupació de resoldre d´una manera clara i contundent aquest desagravi, es totalment desolador.
Ja veiu, estimats Paula i Enric, un patétic dia per començar l´octubre.
Ara, agafar-se a un clau cremant podria ser; què com ja poques coses poden anar pitjor tot el que vingui per davant, per dolent que sigui sempre serà millor.
És una teoría, no sé si amb molta base científica però matemàticament sembla probable.
Potser és un consòl però tenir un mal dia avui no significa que el pròxim ho hagi de ser.
Així que mig coix, amb molta feina poc productiva i sense vosaltres van passant els dies dolents, a l´espera de recuperar-me, tenir un altre vegada motivació per treballar i sobretot amb moltes ganes de recuperar-vos, perquè recordeu sempre que us estimom moltíssim i us trobo moltísiim a faltar. Vaig alimentant l´esperança de no caure més i començar a aixecar-me.
Si només és una qüestió de temps. Dons esperarem, quin remei.
Bona nit i fins demà.
