Segurament penseu que el vostre pare sempre pensa en ell.
Que si jo penso...
Que si jo crec ...
Que si jo faig ...
Que si jo, jo, jo ...
Evidentment jo (un altre vegada) només puc parlar per mi, perquè jo he de ser el que més ha de mirar més per mi. Això no vol dir que també pensi molt en els altres i sobretot en vosaltres perquè estimats fills recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
Però tingueu en compte sempre, que el vostre jo també ha de ser el més important per vosaltres, escolteu l´ho i seguiu el seus sentiments i les seves sensacions.
Espero que esteu bé i tingueu un gran diumenge.
Us envío infinits petons i abraçades i fins demà.