Estimats Paula i Enric;
Com no podia ser d´un altre manera avui aquesta nit farem el clàssic sopar del dijous a casa dels yayos com si fos un dia festiu i de celebració, ja que hi tornarem a estar amb la estimada preséncia de la tieta. No farem res d´especial per sopar, o més bé, la yaya no farà res d´especial per sopar, però com sempre, no cal. L´únic fet de poder estar tots junts ja és motiu d´estar tremendament contents.
I és que nosaltres potser no tenim res especial, però ens agrada tant estar junts i ens estimem tant que juntar-nos és una pujada d´ánims i de força que no és pot explicar. Encara que sigui per explicar-nos el que hem fet durant la setmana, punxar l´un amb l´altre pel fútbol, per la política, pels programas de la tele o pel que sigui. Sense enfadar-nos i rient-nos molt, sobretot riure i passar s´ho bé.
Perquè la felicitat i l´estimació no és una questió d´edats, o de creençes, només és l´actitut que hi possem. I nosaltres en possem molta. I com diría Charles Chapin (Charlot):
Espero i desitjo que esteu bé i recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
Bona nit i fins demà.
Ahhh!!! I un milió de petons.
Mua, Mua, Mua ∞