Estimats Paula i Enric:
Com ja sabeu fa diset anys, un dia com avui la vostra mare i el vostre pare es van casar.
Potser la maladicció del dimarts i 13 ens va perseguir per acabar fer impossible aquella relació.
Encara que actualment, amb la situación que vivim podriem deduir que aquella unió va ser un error, el fet irrefutable és que d´aquella unió vau néixer vosaltres.
Sempre he mantingut que per mi va ser una gran experiència i un gran moment de felicitat. Al igual que els vostres naixements i la vida que portàvem com una familia.
Per tant, pensar que aquell dia vam cometre un error és totalment fals. O al menys per a mi.
Inclús ara, que estem obligats a estar separats i ho estem passant malament, sempre sereu els meus fills i us estimo i estimaré moltíssim. Dimarts i 13 sempre per recordar!!!
Encara que no ho creieu, entenc més del que us penseu els vostres sentiments i us he de dir que jo també vaig estar cec molt de temps. És una reacció normal que té la ment quan donas tota la credibilitat a una persona que estimas.
Fins que un dia vaig obrir els ulls i hem vaig adonar de la manipulació de la realitat que havia viscut i hem va donar la sensació de que haver viscut una gran mentida. La decepció és tant gran que els efectes ja els coneixeu.
Ara m´estan intentant fer pagar el fet d´haver obert els ulls i d´intentar que vosaltres els mantingueu oberts.
Per desgracia és una questió de temps i serà aquest el que s´encarregarà de posar les coses al seu lloc. Però mentrestant ens toca viure aquesta desagradable situació i trovar-vos moltíssim a faltar.
Espero que esteu bé i us envío infinits petons i abraçades.
Fins demà.