Estimats Enric i Paula;
Aquests dies he tingut molta enyorança per vosaltres, amb tota l´esperança de poder tornar a veure-us aviat, però totes aquestes esperançes s´han anat a fer punyetes, retardant un altre vegada aquest moment.
Com en una carrera, sembla de vegades, que cada vegada que ens apropem a una etapa els mateixos organitzadors la vagin allunyant. Segur que no és a propósit però és totalment fustrant.
Encara així, no agafarè cap pàjara. Ja no tinc forçes per córrer però no hem cansaré mai de caminar cap a vosaltres, perquè amb tot el que us estimo i tot el que us trobo tant a faltar no puc defallir.
I en aquest camí i encara que alguns moments no es pot evitar, crec que no val la pena fer-ho amb amargura i tristessa. Agafar les coses com venen i aprendre dels errors.
Espero que esteu bé i que podeu fer aquest camí amb feliçitat, encara que sigui relativa.
Us envío infinits petons i abraçades.
Bona nit i fins demà.