Estimats Enric i Paula;
Per fi, uns quatre mesos després la tieta torna a estar en casa.
A veure si tenim una mica de sort i ja és definitiu o com a mínim durant un llarg termini, perquè encara que estigui ben cuidada a l´hospital no hi ha res com ser-hi a casa.
Per ella i per tots, sense haver de mirar els horaris de visita, sense desplaçaments llunyans i l´abast de les seves coses i amb els seus. Una gran notícia que ens alegra moltíssim.
Avui no tinc temps perquè fem jornada de bolos amb els nostres amics Bainassencs però demà per la nit no falla. Farem el clàssic sopar del dijous ja amb la tieta en casa.
Com m´agradaria que també poguessiu ser aqui per celebrar-ho. Però ja m´he anat mentalitzant que he d´esperar i segur que algun dia ho aconseguirem. Perque recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
Espero que esteu i us envío infinits petons i abraçades.
Bona nit i fins demà.