Estimats Enric i Paula:
On hi ha vida sempre hi ha esperança.
Ja veieu, ara m´ha donat per les dites.
Si ahir va ser terrible, avui ha sigut normalet, de molt dolent a normalet,segons els entesos deu ser una progressió positiva.
Jo no l´he apreciat gaire, però si la teoria diu això, l´haurem de creure. Millor fer-ho així que passar-se el dia atormentant-nos.
Perdoneu-me si en aquests últims post soc una mica desalentador i victimista, però no sempre puc donar la sensació de bon rotllo, de felicitat continua i amb missatges proactius. La vida sempre està plena d´alts i baixos i ara són els baixos els que estic visquent i els que m´afectan.
Segur que vosaltres també teniu un munt de problemes i complicacions a la vostra vida. i segura e incomprensiblement potser pensareu que jo soc un d´ells.
Encara així, ho sento si us represento un problema, però no puc evitar estimar-vos amb tot el meu cor, potser no tinc forçes físiques, ni mentals però la meva estimació per vosaltres no té límits.
També és cert que de tot és treu alguna cosa positiva i sempre miro d´aprofitar-la, però estaria bé i m´agradaria que alguna vegada i per variar hem pogués aprofitar de les coses positives i no al inrevés.
Us es envio infinits petons i abraçades, bona nit i fins demà.
Us es envio infinits petons i abraçades, bona nit i fins demà.
