Estimats Paula i Enric;
Un altre dia "normal". Bé normal no, un dia tristó per treballar, anar al gimnàs, dinar i sopar a casa, parlar amb el tete, els yayos, descansar, veure el Barça i tenir experiències que per molt semblants a uns altres mai es fan de la mateixa manera.
"Normal"? No.
Semblant però diferent, rutinari però espectant, habitual però imprevisible. Però mai normal.
El sí que no és res de normal és en la situació que ens trobem. Què, amb tot el que ens estimem i ens trobem a faltar ens veiem obligats a estar separats. Això sí que no és normal.
Us envio milions de petons i abraçades i espero que esteu bé.
Que tingueu un gran dia i fins demà.