Estimats Paula i Enric:
Ahir a la nit en una conversa de grup parlàvem de com hi han persones que semblen com "el perro del hortelano, que ni come ni deja comer" i m´ha semblat una bona idea parlar-vos d´aquesta forma de ser d´algunes persones.
Els gossos no solen ser vegetarians (és a dir, que no mengen majoritàriament verdures) així que són un bon guardià d'un hort (ja que no es menjaran els productes que en ell es conreen) i tampoc deixaran que altres animals que sí són vegetarians s'apropin per menjar-se la producció de l'hort. Per això es diu que el gos de l'hortolà ni menja (perquè no es menja les verdures del seu amo) ni deixa menjar (perquè no deixa que uns altres les hi mengin tampoc). I gràcies a l´escriptor Lope de Vega que en la seva obra El Gos de l'Hortolà feia servir el símil del gos de l'hortolà en un amor amagat entre Diana, comtessa de Belflor, i el seu secretari, Teodoro, aquest fet s'ha estès a les persones per quan ni fan una cosa ni deixen que els altres la facin tampoc.
Lamentablement, tots hem donat amb persones que actuen així.
És una actitud semblant a la d'un nen petit que ja no juga amb les seves joguines però tampoc permet que el pares els hi deixin a altres nens, per exemple. El dolent d'això és que les persones que actuen així, tracten als altres com a joguines trencades que no demostren cap respecte per els altres i només els utilitza pel seu interés.
Això passa també en l'amor. Quan amb la parella ja no n´hi ha amor però tampoc permet que passi pàgina i trobi un amor que hem mereixi molt més. En l'amistat també, quan el teu amic/a solament et crida quan li interessa, però al mateix temps se sent ferit si et veu relacionar-te amb altres amistats. I ocorre en el terreny professional, quan els que no valoren el teu treball, el teu esforç, ni el teu temp, fins i tot et tracten amb indiferència i després es senten traicionats si no fas el que et demanen.
Això passa també en l'amor. Quan amb la parella ja no n´hi ha amor però tampoc permet que passi pàgina i trobi un amor que hem mereixi molt més. En l'amistat també, quan el teu amic/a solament et crida quan li interessa, però al mateix temps se sent ferit si et veu relacionar-te amb altres amistats. I ocorre en el terreny professional, quan els que no valoren el teu treball, el teu esforç, ni el teu temp, fins i tot et tracten amb indiferència i després es senten traicionats si no fas el que et demanen.
Però, per què actuen així algunes persones? Per què si et volen de debò, si són o no els teus amics, o si valoren i volen el teu treball? Enveja, inseguretat? Ambdues coses.
Les persones segures de si mateixes i del que volen, ni perden el seu temps plantejant s´ho perquè saben valorar-se a si mateixos. Això els porta a valorar també als altres i a tractar-los amb respecte i eficàcia. Però quan l'actitud és tot el contrari, potser és un símptoma de la seva pròpia inseguretat. A causa de l'enveja, en els casos més extrems, o a sentir-se totalment insegurs de si mateixos, en la majoria dels casos, la persona que actua d'aquesta forma està dient que no sap què fer, que no té ni idea de quina decisió prendre, i en lloc de reconèixer-ho, espera inútilment a veure què fan els altres, o al fet que la vida decideixi per ella.
És possible que la indiferència que rebem, fins i tot ens faci sentir que valem poc pero això, és un error guiar-te per aquesta actitud nociva i aliena, i molt menys, pels seus buits resultats.
Hem de ser conscients que el problema no som nosaltres, sinó de qui actua d'aquesta forma i, ja sigui en l'amor, en l'amistat, o en el professional, no podem permetre que les inseguretats d´els altres condicionin les nostres decicisions.
Jo us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar i no deixaré mai que ningú hem faci veure el contrari del que el meu cor i els meus sentiments hem dictan.
Us envio infinits petons i abraçades i fins demà.
Espero que gaudiu d´un gran cap de setmana.
