.Image { text-align:center; }

Diari 04 de Febrer. El meu criteri sobre l´interpretació.

   Estimats Enric i Paula:
   Igual que us he parlat del poder de la creença i de la confiança, avui us parlaré de la les interpetacions i de com les coses no tenen només una forma de veure-les. I hem de ser oberts de ment per adonar-nos si el que pensem o creiem s´adequa amb la realitat.
   Això que explicaré no és una veritat absoluta, és la meva opinió.
   Que és l´interpretatió?
   És com entenem un determinat fet, i com li intentem donar sentit serà la nostre forma de veure´l, serà la nostre realitat, serà la nostre interpretació.
   Una cosa pot ser el que dic i un altre el que l´altre o altres creguin que he dit o que vull dir.
   El que dic, el que faig, el que penso, el que vull, el que..., tot es pot interpretar.
  
   De què depén l´interpretació?
  L´interpretació que fem depén de moltes coses però segons la meva opinió, el resultat de la nostra conclusió tindrà molt a veure amb la voluntat previa que tinguem sobre el com i el qui ens transmet l´informació.
   És evident que les conclusions que treurem seran les nostres, no les que ens diguin o les que ens volguin impossar però el nostre cervell acceptarà com a més vàlides les que provenen de persones que hi creiem honestes i sinceres.

   Com podem encertar a la nostra interpretació?
   Crec que no podem, que no hi ha una ciéncia exacta que ens ho pogui ensenyar. El que sí que podem és apendre de la nostra intuició, de la nostra experiència, del sentit comú i sobre tot de l´informació que tenim. Però l´informació que tenim pot anar variant, per el que pot canviar dràsticament la percepció que teniem d´un fet i la nostra interpretació.
 
   Qué podem tenir en compte?  
   Penso que per tenir una óptima interpetació hem de:
    1. Obtenir la màxima informació possible amb el que poguer comparar. Podem lleguir, buscar i parlar amb difents parts del mateix cas per poder treure les nostres conclusions.
   2. Fixar-nos amb el grau de veracitat que tenen les fonts que ens proporcionen aquestes informacions. Si son persones que acostumen a dir la veritat o per el contrari son mentideres de forma habitual. Diuen que s´enxampa abans a un mentider que a un coix.
   3. La intencionalitat de qui ens hagi fet arribar l´informació pot fer-nos dubtar de la seva imparcialitat. Una font que no sigui parcial és fàcil que no ens doni una informació objectiva.

    Amb aquests tres pasos i sense ser una ciéncia exacta, podem treure certes conclusions que ens pot ajudar a saber interpretar els fets que ens interessin i que ens afectin a les nostres vides.
    Per desgràcia vivim en una societat on a molts àmbits la mentida i la manipulació està força instaurada, però això no justifica que sigui un model a seguir. Tot el contrari penso que amb la veritat per davant a la llarga s´obté molts millors resultats. Segons la meva opinió donar premeditadament una informació manipulada a conveniencia és un estil de joc brut que a mi no m´agrada i de la que sempre he intentant fugir i espero que vosaltres a mida que aneu tenint més informació i aneu visquen experiències aprengueu a discernir.
    A nosaltres ens han tingut enganyats durant moltíssims anys i ens segueixen enganyant; polítics, bancs, mitjans de comunicació, l´esglèssia, equips esportius, la casa real i jo que sé quans més.
   
   Això vol dir que no ens podem refiar de ningú?
   No, això vol dir que hem de tenir compte amb el que creiem i que hem de saber que les coses no son blanques o negres, que hi han molts grissos i que moltes vegades les coses també depenen del costat d´on s´hagin vist. Que no ni ha una veritat absoluta i per tant doneu un marge per pensar que igual allò que teniu tan clar ara, algún día penseu que pot ser d´un altre manera.
  Sempre hi podreu confiar amb algú, però això no vol dir que a la vegada sigueu suficientment desperts per veure qui us mereix la vostre confiança.
    Del que m´agradaría que no dubtessiu mai és de que us estimo moltíssim i que us trobo moltíssim a faltar.