Estimats Enric i Paula:
Avui hem sento especialment preocupat.
Avui hem sento especialment neguitós per creure que no esteu suficientment bé i alhora veure´m inpossibilitat a ajudar-vos. No tinc eines ni mitjans per fer-ho, però el més trist és que no tinc ni la més mínima possibilitat d´oferir-vos la.
I si hi ha alguna possibilitat, l´única que sé o que conèc és aquest blog. Penso que és improbable que el seguiu i a més si ho feu, és força probable que no el llegiu amb una perspectiva d´estimació.
Però si hi llegiu el blog, heu de saber que si no esteu bé teniu altres alternatives, que no esteu sols, que jo i la vostre familia estem aqui esperant-vos per estimar-vos i per ajudar-vos sense que hi tingueu que renunciar amb la que esteu ara, que també és la vostre. Perquè us torno a recordar que no heu d´escollir, vosaltres sou els protàgonistes d´aquesta historia.
Per això crec que és molt important i necessari que ho creieu i que hi creieu en vosaltres, que encara que us esteu veient obligats a assumir responsabilitats molt pesades i que no us pertoquen, sou els que teniu l´última paraula. Podeu dir prou quan les coses es torcen, perquè si hi ho creieu podreu confiar amb el vostre cor i amb el vostre sentit comú perquè us ho mereixeu, us mereixeu ser feliços i gaudir de tot l´amor i totes les oportunitats i teniu que tenir present, que nosaltres serem incondicionalent si vosaltres voleu, també al vostre abast.
Perquè us estimem moltíssim i us trobem moltíssim a faltar.
