Estimats Paula i Enric:
És totalment cert que a més edat que tenim la experiència ens fa veure les coses d´un altre manera.
I això passa a tothom i a totes les edats. D´aquí uns anys veurem el que ha passat i ens adonarem del que ens està passant i treurem les nostres conclusions. I segurament seran totalment diferents si son d´aquí un any, d´aqui cinc, d´aqui deu o d´aqui treinta anys. El fet serà el mateix però com el portem, com l´assumim no ho serà.
Els vostres pares intentan ensenyar-vos perquè no us equivoqueu (o al menys alguns), al igual que els nostres pares encara que ja som grans intentan aconsellar-nos perquè no ens equivoquem nosaltres (o al menys alguns). És llei de vida que els grans que tenen més experiència aconsellin als més joves i penso que encara que en moltes ocasions no estem d´acord en la seva forma de veure les coses, hem de valorar les seves paraules o com a mínim tenir-les en compte.
Al final, tothom d´alguna manera o d´un altre ens equivoquem, perquè és llei de vida i possiblement necessari per aprendre. Però crec que el consell de les persones que ens estimen ens ajuden a reconduir el que creim haver fet malament i trobar el bon camí. Segons el meu parer no és una qüestió de agafar el camí ràpid o fàcil, sino d´agafar el camí correcte amb nostres creençes, amb la nostre moral i sobretot al nostre cor.
Jo, encara que no ho creieu ho intento desde aquí, trist, llunyà, melancólic i possiblement d´una manera força estéril, però creieu-me que amb tot l´amor i tota la voluntat de recuperar-vos perquè us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
Us envío infinits petons i abraçes, desitjant que us trobeu bé, que podeu estar gaudint de la vida que ens estan obligant a viure i buscant el vostre propi camí i les vostres propies respostes.
Bona nit i fins demà.