Estimats Paula i Enric:
Potser el meu to en certes crítiques no us agradan i no esteu d´acord.
Mai ningú està sempre d´acord amb els altres i per això serveix la comunicació per expressar el que pensem, el que volem i el que desitjem als demés i els demés a nosaltres.
La forma en que es fa pot determinar el grau de valors que defense cadascú, jo faig servir com única forma possible la comunicació escrita, perquè no m´han deixat un altre forma de comunicar-me amb vosaltres.
Això, si es pot interpretar que aquest blog es una forma de comunicació, perquè per comunicar-se és necessita un comunicador (que sóc jo) i un interlocutor (que serieu vosaltres) i vosaltres no sé si hi llegiu el blog i en tot cas, si el llegiu tampoc us pronuncieu.
Potser teniu alguna cosa que dir?.
Que la persona que deuria encarregar-se de que tinguessiu una bona relació amb el vostre pare no ho desitji, vol dir que vosaltres no ho volgueu?, no us mereixeu també gaudir de nosaltres?.
Jo no tinc la veritat absoluta, jo tinc la meva veritat i m´agradaría poder contrastar-la amb vosaltres, que no fos jo l´únic que parla i que trasmet els seus pensaments i els seus sentiments.
Les coses no s´arreglen per si soles si no posem tots de la nostra part i per això m´agradaría que no tinguessiu por, us demanaría que no tingueu rancunia i poguessiu mostrar la vostra valentía buscant la forma de contactar amb mi i explicant-me el què penseu, el que voleu, com podem solucionar la nostra situació, etc. i sobretot com us trobeu.
Hem podeu trucar per teléfon per parlar, escriure un missatge, whatsapp, facebook, o enviar-me un e-mail a: el.papa.us.estima@gmail.com.
Estarem d´acor o no ho estarem, però així, segons la meva opinió és com es resolen les diférencies.
Jo no faré public mai les vostres possibles opinions o les vostres discrepancies per mantindre-us al marge de qualsevol conflicte.
Ja sou prou grans per tenir veu propia, per adonar-vos de com ha sigut les coses i de com son. De pensar per vosaltres mateixos i no veure-us condicionats a fer-vos pensar el que altres volen que penseu.
Deixeu-me que agafi aquesta vinyeta amb humor, perquè la nostra situació ja es força trista per estar tot el día lamentant-nos.
Espero que tingueu un gran día i recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
Mai ningú està sempre d´acord amb els altres i per això serveix la comunicació per expressar el que pensem, el que volem i el que desitjem als demés i els demés a nosaltres.
La forma en que es fa pot determinar el grau de valors que defense cadascú, jo faig servir com única forma possible la comunicació escrita, perquè no m´han deixat un altre forma de comunicar-me amb vosaltres.
Això, si es pot interpretar que aquest blog es una forma de comunicació, perquè per comunicar-se és necessita un comunicador (que sóc jo) i un interlocutor (que serieu vosaltres) i vosaltres no sé si hi llegiu el blog i en tot cas, si el llegiu tampoc us pronuncieu.
Potser teniu alguna cosa que dir?.
Que la persona que deuria encarregar-se de que tinguessiu una bona relació amb el vostre pare no ho desitji, vol dir que vosaltres no ho volgueu?, no us mereixeu també gaudir de nosaltres?.
Jo no tinc la veritat absoluta, jo tinc la meva veritat i m´agradaría poder contrastar-la amb vosaltres, que no fos jo l´únic que parla i que trasmet els seus pensaments i els seus sentiments.
Les coses no s´arreglen per si soles si no posem tots de la nostra part i per això m´agradaría que no tinguessiu por, us demanaría que no tingueu rancunia i poguessiu mostrar la vostra valentía buscant la forma de contactar amb mi i explicant-me el què penseu, el que voleu, com podem solucionar la nostra situació, etc. i sobretot com us trobeu.
Hem podeu trucar per teléfon per parlar, escriure un missatge, whatsapp, facebook, o enviar-me un e-mail a: el.papa.us.estima@gmail.com.
Estarem d´acor o no ho estarem, però així, segons la meva opinió és com es resolen les diférencies.
Jo no faré public mai les vostres possibles opinions o les vostres discrepancies per mantindre-us al marge de qualsevol conflicte.
Ja sou prou grans per tenir veu propia, per adonar-vos de com ha sigut les coses i de com son. De pensar per vosaltres mateixos i no veure-us condicionats a fer-vos pensar el que altres volen que penseu.
Deixeu-me que agafi aquesta vinyeta amb humor, perquè la nostra situació ja es força trista per estar tot el día lamentant-nos.
Espero que tingueu un gran día i recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.