Començo la setmana amb ganes. Com gairebé cada setmana.
I no és una falta d´actitut, mai ho ha sigut, però a la vegada hem dono compte que encara que m´esforço i m´esforço les coses no surten.
El treball va força malament i aconseguir tornar a estar amb vosaltres és veu molt llunyà.
Sembla que alguns objectius siguin com el fil de llum a l´horitzó que deixa el ocàs del sol quan s´en va i jo portés tot aquest temps correns i saltant per apropar-me fins que he hagut de començar a anar caminant i si cal aniré arrosegant-me.
Un día, una setmana, un mes, un any, però anant ja cap a 22 messos es fa difícil tenir constant la força mental, l´energia suficient i l´il.lusió integra per viure el dia a dia i això pot no afectar a la actitut però penso i visc com el subconscient el vapuleja arribant sense volguer a afectar a les nostres aptituts i als nostres resultats.
No fa falta només estar malalt de TDAH per veure com es pot perdre l´atenció amb el que es fa, com la ment es dispersa i en ocasions costa molt centrar-se en una feina, com en ocasions hem sento abatut físicament i mentalment i es molt fustrant veure com ens esforçem i ens esforçem i no avançem.
Els problemes emocionals també afecten inevitablement a la nostra vida i al nostre rendiment, però això no vol dir que duri sempre. Tothom passa males époques i si les coses no sorten ara, ja sortiran i no hem de defallir amb l´intent.
Les coses que ens passen a la vida en la gran majoria de casos son per decisions que hem pres nosaltres mateixos, però això no vol dir que les consecuencies d´aquestes decidions ens faci sempre ser responsables de la nostra situació i havem de sentir-nos culpables. Les decisions que vam pendre al passat ja no las podem canviar, podem canviar l´actitut per pendre decicions al present que siguin acord a la nostra voluntad i al nostre cor.
A la fi està en nosaltres la voluntat d´arribar als nostres objectius, el treball, l´esforç, la perseverancia i la bona actitut ens ajudarà enormement a aconseguir-ho. I si estem fent bé les coses, per molt que ens desesperem no hem de perdre mai l´esperança ni la confiança en nosaltres mateixos, perquè els resultats vindran sols.
Estimats Enric i Paula, que hi sigueu feliços, que gaudiu de totes les oportunitats per ser-ho i viure una vida amb pau i estimació és el meu principal objectiu. Perquè no oblideu mai que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
Espero i desitjo que esteu bé,s envío infinits petons i abraçades i fins demà.