S'explica que en una ocasió, un jove que estava lamentant l'amargada vida que portava, en la qual gens li sortia bé, es va trobar amb una anciana sàvia sobre la qual va bolcar, com solia fer últimament, tota la seva frustració.
L'anciana, després d'escoltar-li atentament, li va fer un gest en silenci indicant-li que li seguís. Dos carrers més a baix del parc on s'havien oposat van arribar a la casa de l'anciana. Aquesta, encara sense intervenir paraula, va obrir la porta i va convidar amb un gest de la mà i un somriure amable al jove al fet que entrés. Ell, sense pensar s´ho dues vegades, ho va fer.
Una vegada dins, l'anciana li va portar a la cuina. Allí va treure tres petites olles, les va omplir amb aigua i les va posar a escalfar alhora, una en cada foc. En aquest moment, al jove li va venir a la ment un conte infantil on una vella bruixa es va portar a uns nens a la seva casa i els va coure en un calder. Rient-se dintre seu va pensar: encara sort que jo no sóc dins. Mentre encara reia per aquest pensament fugaç que li va venir a la ment va observar com l'anciana va posar en una olla una gran pastanaga, en una altra un ou i en la tercera un grapat de cafè.
Li va fer un gest al jove perquè s'assegués i observés, i així ho va fer ell. L'anciana es va marxar a fer les seves tasques i una estona després va tornar. Va apagar les olles fumejants, i va preparar tres bols damunt de la taula. En el primer va posar la pastanaga cuita, en el segon l'ou dur i en el tercer l'aigua que havia enfosquit en bullir amb els grans de cafè. Tot seguit li va indicar al jove que s'apropés.
Una vegada el jove va estar dempeus mirant els plats l'anciana va trencar el seu silenci. -Què és el que tenim en aquests bols? –li va preguntar al jove.
-Una pastanaga, un ou i una mica de cafè. –va contestar el jove en to d'obvietat.
Llavors l'anciana li va preguntar -què ha canviat en coure'ls? Toca la pastanaga.
-Està tova. –va dir el jove.
A continuació li va demanar que intentés trencar l'ou. –Està dur. –va comentar ell.
I finalment li va demanar que provés el cafè. –*Uumm… està bé –va dir sobre l'últim element.
En aquest moment l'anciana sàvia li va dir unes últimes paraules:
- La pastanaga, l'ou i el cafè, els tres han viscut el mateix procés, i no obstant això han sofert canvis diferents. Algunes persones són com la pastanaga, que aparenten molta fortalesa però quan apareix la crisi personal es desfan completament. Unes altres són com l'ou, més fràgils, però davant la dificultat acaben enfortint-se interiorment i podent afrontar molts més reptes. Però finalment estan les persones que pertanyen al tercer grup. Aquests són com el cafè, són les persones que davant l'adversitat no només evolucionen ells sinó que a més influeixen en tot l'entorn que els envolta impregnant-ho amb el seu sabor.
Les persones més grans són aquelles que decideixen actuar sobre les circumstàncies que els envolten i, si no aconsegueixen canviar-les com els agradaria, com a mínim deixen una marca inconfusible en el seu entorn.
Estimats Enric i Paula, jo us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar i tinc clar el camí que vull seguir, vosaltres durant la vida haureu d´anar escollint el vostre.
Ja sabeu quin dels tres voleu ser vosaltres?
