.Image { text-align:center; }

Diari Dilluns 31 d´Agost. La vida es viu cada dia.

   Estimats Enric i Paula;
   Volia matitzar una frase que us vaig escriure ahir. Quan hem referia a que la vida s´ha de viure amb il·lussió perquè només hi ha una no volia dir que tant sols es visqui una vegada.


   Desitjo que vosaltres la visqueu amb molta intensitat i recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   Us envio infintis petons i abraçades i espero que tingueu un gran dia.

Diari Diumenge 30 d´Agost.

  Estimats fills;
   La falta de temps és esgotador. 
   Tinc una setmana tant activa i és el diumenge l´unic dia que puc descansar però per un altre banda també és l´unic que puc aprofitar integrament per gaudir de tot el que no puc fer durant tota la setmana. 
   Un gran dilema!!!
   Habitualment acaba guanyant l´excés d´activitat. Perquè al final penso que la vida és per gaudir-la fins l´últim alé i com diuen alguns ja tindrem temps quan hi siguem al calaix. O sense ser tant dramàtic quan no ho poguem fer per el que sigui.
   Així hi tot quan acabo el dia i habitualment escric el blog i us explico els meus pensaments, els meus sentiments i encara que potser el text no sempre quedi reflectit estic molt enyorat per la vostre absència perque us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   Per aquest motiu inclús quan estic molt content és impossible estar-ho al màxim de les meves possibilitats. Però estic desitjant poder estar amb vosaltres per arribar-hi.
  

      Us envío infinits petons i abraçades i fins demà.

Diari Dissabte 29 d´Agost. Un bon raonament per practicar.

   Estimats Enric i Paula:
   Ahir gran estona sopant amb la family i avui les coses aquí es plantejen com sempre però les intentem viure amb l´il.lussió com si fos tot de nou.
   Us he parlat de tantes coses i de tants pensaments i raonaments i segur que encara queda molt per dir de molts altres asumptes. El fet és que no recordo exactament tots els que he esmentat i per tant és possible que en ocasions amb altres paraules us hagi dit el mateix o parlat del mateix tema.
   Del que n´estic segur es que parlar i expressar-se sempre he cregut que és vital, al igual que escoltar els demés, no només és important per comunicar-nos i entendre´ns, sinó també és necessari per poder aprendre constantment.
   El raonament que fa George Bernad, un molt conegut escriptor irlandés que té cèlebres frases, en aquest cas hem sembla més que evident.


   Penso que no només és aplicable a les ideies sinó també a les experiències i tots els moments que podem compartir seran enriquidors, tant per nosaltres com per les persones que comparteixen el moment.
   Jo, ja que hem veig obligat a veure´m lluny de vosaltres ho intento compartir amb vosaltres de manera escrita, Potser no és el mateix però són els únics mitjans dels que disposo i en tot cas (si és dona, clar i el lleguiu) només és en un sentit i només serà enrIquidor per vosaltres. Tot i així hem donaria més que per satisfet si aconseguís que poguessiu veure reflectit encara que fos una miqueta tot el que us estimo i tot el que us trobo a faltar.
    Espero que esteu bé i us envío infinits petons i abraçades.
    Bona nit i fins demà.

Diari Divendres 28 d´Agost.

   Estimats Enric i Paula:
   Segueixo amb un ritme infernal que hem té reventat.
   Com hem deien els meus pares; "el que està para estar de fiesta también está para rular al día siguiente". Com dient que podem estar gaudint de les coses tot el que volguem o el que desitjem però no podem descuidar les nostres responsabilitats, es referien al treball en general però també serveix per qualsevol obligació que tinguem.
   N´estic d´acord i sempre ho he tingut en compte.
   No hem refereixo tant a anar de festa o surtir per la nit com absorvir tantes coses, arribar a les vuit del matí al hospital per veure a la tieta (que per cert, de moment està estable), passar pel banc i el mecànic abans d´anar a treballar. Treballar tot el matí, dinar una amanida d´arròs a la botiga i sortir volant al curs que estic fent. Baixar un altre volant i tenir el temps just per demanar-me un cafè amb gel per emportar i passar tota la tarda treballant (avui hem tocava treballar tot el dia). I aquesta nit sopar amb la familia Molano, el Victor, l´Amore, la Mari i ´Agustí que és el seu sant. 
   Espero no arribar molt tard però encara així serà el suficient per arribar a casa 16 o 17 hores desde que he sortit aquest matí, i arribar molt esgotat.
   Però aquest és el preu que he de pagar per combinar les meves obligacions amb les meves responsabilitats, el meu afàn d´aprendre i el meus moments d´oci.
    La vida només és viu una vegada i no hem vull perdre cap moment que sigui profitós per mi.
   L´únic del que no puc gaudir és de vosaltres perquè m´han forçat a arribar a aquest punt i pel que lluito cada dia. Perquè ja sabeu que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   Espero que esteu bé, sigueu feliços i aprofiteu tots els moments que pugueu per gaudir al màxim de la vida. Amb l´il.lussió de què més tard o més d´hora ja hem tindrem temps per gaudir-ne plegats per més obstacles que ens posin pel camí.
    Us envío infinits petons i abraçades i fins demà.

Diari Dijous 27 de´Agost. Operació de la tieta.

   Estimats Paula i Enric:
    Avui desde primera hora a l´hospital perquè havien d´operar a la tieta.
   Per fi, després de tant de temps esperant ha arribat el moment i encara que estàvem preparats, bé preparats no s´està mai. Estàvem mentalitzats, perquè anar al quiròfan sempre es un tema delicat.
   L´han agafat a dos quarts de dotze i no han sortit fins a un quart de quatre per dir-nos que l´operació ha sigut molt lavoriosa i complicada. Sembla que ha anat relativament bé però que s´havia d´esperar uns dies per veure l´evolució.
   Ja sabeu que la tieta sempre ha estat delicadeta i l´han hagut de fer una reducció de l´intestí gruix, què sense ser una intervenció excesivament perillossa té també una gran dificultat. No per l´operació en sí sino perquè els resultats siguin óptims.
   Inmediatament a l´operació ens han informat de com havia anat i que fins unes hores no pujaria a l´habitació. Hem aprofitat aquest temps per dinar a casa i tornar.
   A les cinc estàvem ja a l´hospital de nou, però no ha sigut fins les vuit de la nit que no l´han pujat a l´habitació. Tota una eternitat !!!
   Ara l´important es que es recuperi i l´intestí "soldi" bé per començar a fer rehabilitació i posar-se bona. Com a mínim per tornar cap a casa perquè per nosaltres és com una segona mare i l´estimem moltíssim. Moltes vegades s´oblidava de la nostra situació i hem preguntava per vosaltres, després quan li explicava o ella mateixa s´adonava de la pregunta i de la resposta m´agafava les mans i hem deia; "pobrecitos, pobrecitos...". Evidentment es referia a vosaltres i ella pensava que no estareu gaire bé. Crec que d´alguna forma estava d´acord amb ella. 
   Perquè sabeu que ella, com tots nosaltres us estimem moltíssim i us trobem moltíssim a faltar.
   Espero que ens equivoquem i esteu bé i sigueu feliços.
   Us envio infinits petons i abraçades i fins demà.

Diari Dimecres d´Agost. L´enginy es un bon métode per reforçar l´autoestima.

   Hi ha moltes coses que són importants que aneu aprenent a la vida i a mida que us aneu fent anys, anireu arraigant algunes. Hi haurà d´algunes més profitoses i d´altres que en seran de menys.
   Ja us he parlat moltes vegades de les coses que per mi són molt importants. Els hàbits saludables, l´educació, el respecte, l´esforç ... etc.
   Però una molt important es la confiança en un mateix. 
   Hi haurà moltes coses a la nostra vida que influeixen en aquesta confiança i que hem de cuidar. No podem ser excessivament fantasiosos o exigents amb les nostres pretensions perquè podem arribar a la frustració si no ho aconseguim. I tampoc és convenient ser resignats i no lluitar per els nostres somnis. 
   Així que hem d´aconseguir un equilibri, un equilibri que hem de viure durant tota la vida i que no sempre és fàcil de gestionar.
   Crec que una de les maneres es buscar que els objectius siguin assequibles a mig termini. Intentar ser constant i sobretot gaudir del camí i valorar els petits avenços.
   Penso que mai ningú ha de ser digne de tenir en compte quan s´interposa a la nostra felicitat, és molt penós veure com altres intenten destrossar la nostra autoestima i l´enginy és una gran forma de reforçar-la.
  

   Així que estimats Enric i Paula si feu bé les coses i teniu la conciència tranquila no us preocupeu del que us diguin els altres. Seguiu els vostres instints, les vostres il.lussions i sobretot els vostres sentiments.
   Que tingueu un bon dia i recordeu que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.

Diari Dimarts 25 d´Agost. Tothom té moments d´esgotament mental.

   Estimats Paula i Enric:
   Avui he tingut un día molt intents. Començant a primera hora a rehabilitació per el genoll, després tot el matí movent exposició a la botiga. Parar per dinar i tota la tarda amb força feina de clients.
   Total, que estic esgotadíssim però per sort he trobat la solució d´aquest "bajón" mental.


   En fi, que l´unica neurona que he aconseguit i abans de que s´esgoti la vull aprofitar per recordar-vos que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   Desitjo que esteu bé i sigueu feliços. Bona nit i fins demà.

Diari Dilluns 24 d´Agost. Cumple de la tieta 2.015.

   Estimats Enric i Paula;
   Ja comença l´última d´agost i sembla que aquesta setmana torna una mica el ritme a l´ambient.
   El ritme de treball i de moviment pels carrers.
   Jo avui l´únic a destacar és el cumple de la tieta amb els seus setentanovè cumpleays, Una mica trist per celebar-ho a l ´hospital però també és cert que s´ha d´estar allà. Per el que encara no ens podem queixar gaire. Tots junts, tots plegats celebrant un altre cumpleanys era el més important, quan es trobi millor ho anirem a celebrar en un altre lloc més adient.
   Un altre fet important per mi e intrascendent per vosaltres és que sembla que la bàscula hem té manía i en lloc d´aprimar o en el pitjor dels casos quedar-me com estava, insisteix a fer-me pujar de pes. Només una mica però suficient per adonar-me que he de ser més constant. 
   Però he trobat aquesta imatge que m´ha fet feliç.

   Us envío molts petons i abraçades i recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.

Diari Diumenge 23 d´Agost.

   Estimats fills:
   Avui un altre gran diumenge fent moltes coses i totes molt divertides.
   Primer, només obrir he anat al gimnàs i he fet 40 minuts entre bici normal i elíptica, dutxa i cap a casa a esmorçar.
   Una vegada preparats i esmorçats hem pujat a Barcelona a veure les festes de Sants. Allà estaven els nostres amics Remeiets i ens hem emportat una garrafeta d´Oli de Granyena, un pot de pols amb colàgen, magnesi i àcid hialunònic que m´estic prenent pel genoll. També hem agafat un té de Fruits del Bosc que ens ha donat a probar fresquet i que està molt bó. Son grans i molt bon amics i desitjem que els hi vagi molt bé en aquesta fira.


    A part dels nostres amcis hem passat tot el matí passejant per els xiringuitos i fent un aperitiu que ens ha servit de dinar i hem arribat passades les tres. Esgotats i sense gana hem fet una horeta de migdiada que ha sentat fenomenal. El gimnàs i la patejada han passat factura i fet la migdiada amb gel als genolls i ha funcionat força, perquè després ja no hem feia tant de mal.
   He fet una mica de mandra i després he anat a veura i a passar la tarda amb laTieta fins que ha sopat i una mica més. Està com sempre, una mica ausent i té cara de cansada d´estar tant de temps al hospital. Demà és el seu cumple i ens volem juntar tots per felicitar-la, espero que li faci algo d´ilussió.
    Encara m´ha donat temps de quedar amb els vostres tiets, el Pepe i la Carmen per veure´ns, encara que fos una petita estona. M´han explicat del seu viatge a Sant Sebastià i que s´ho havien passat genial.
   I ja completament esgotat hem sopat un sanwich vegetal i un yogourt i posar-me a escriure-us. Així què acabo ja amb aquest post recordant-vos que us estimo moltíssim, us trobo moltíssim a faltar i que desitjo que hagueu fet el que hageu fet us ho hagueu passat tant bé com jo i m´hen vaig al catre a descansar.
   Bona nit i fins demà.

Diari Divendres 21 d´agost. Us podran dir...

   Us podran dir que no us estimo i potser us ho creieu, o no.
   Us podran dir que us he maltractat i potser us ho creieu, o no.
   Us podran dir que us feia estudiar i fer deures per castigar-vos i potser us ho creieu, o no.
   Us podran dir que us feia menjar de tot per fastidiar-vos i potser us ho creieu, o no.
   Us podran dir que us he abandonat i potser us ho creieu, o no.
   Us podran dir que estic de maravella i no penso en vosaltres i potser us ho creieu, o no.
   Us podran dir moltes milongues i potser us les creieu.
   O ja no i ja us aneu adonant de que tot el que us han explicat no era com us ho estaven explicant.
   Però si us diuen que el meu nivell de políglota es similar al d´aquest entrevistat, si que us ho podeu creure, per això els pares ens esforçem, perquè estudieu, perquè arribeu el més llunys possible a la vida i sigueu millors que nosaltres. Potser no tothom pensa igual, però jo almenys és el que desitjo per vosaltres.


   Estimats fills, creieu el que creieu i penseu el que penseu heu de saber que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   Bona nit i fins demà.
   Us envío infinits petons i abraçades.

Diari Dijous 20 d´Agost. Una humanitat més enllà de les ideologies.

   Impresionant aquest text que he llegit avui i que us faig arribar;

    UNA HUMANITAT MÉS ENLLÀ DE LES IDEOLOGIES

   "Quan ens fem súbdits d'una ideologia ens convertim també en guerrers per defensar-la, havent d'enfrontar-nos amb altres éssers humans que ni tan sols coneixem personalment: és l'anul·lació de la nostra empatia amb els quals pensen diferent . Les idees estan per servir-nos, no per convertir-nos en els seus servidors o per crear barreres entre les persones. Per arribar a una humanitat basada en els afectes és necessari transcendir les ideologies, educant a éssers creatius i lliures que es neguin a ser súbdits de res i de ningú"
   La Dansa de la Vida

    Estimats Enric i Paula, és molt possible que no ho acabeu d´entendre la profunditat i potser no us sembla important o interesant, inclús tampoc els hi sembla els del vostre entorn més proper però creieu-me si us dic que tenir la capaçitat d´entendre això, penso que és molt adequat.
   Us envío infinits petons i abraçades i recordeu que us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar.
   Bona nit i fins demà.


Diari Dimecres 19 d´Agost.

   Estimats Enric i Paula:
   Avui no tinc res humorístic per explicar-vos i no per res en especial o tot el que contrari, perquè no tinc res en especial que publicar que sigui divertit o que tan sols pugui fer una mica de gracia.
   A més estic molt cansat en un dia molt esgotador per buscar-ne però el que si puc i dec és recordar-vos que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar i que us envío infinits petons i abraçades. I sempre dic que us l´envío perquè no us els puc donar en persona, perquè si ho poguès fer hem passaría tres dies seguits sense deixar-vos anar. Bé, tres dies no, però molta estona segur.

Diari Dimarts 18 d´Agost.

   Estimats Paula i Enric:
   Seguim amb una mica d´humor?
   Perquè si el nostre moment és per tot menys per riure, quan ja podem fer més coses de les que fem per canviar-les com a mínim ens la podem prendre amb humor.


   I amb el dia plujós que ha fet ens ve molt la dita què; "Al mal tiempo buena cara".
   Dons sí, n´estic d´acord, encara que amb molta enyorança perquè us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   Espero que esteu bé i que agafeu aquesta filosofía com un hàbit diari.
   Us envío infinits petons i abraçades i fins demà.


Diari Dilluns 17 d´Agost. Una mica de locura divertida i saludable.

   Estimats Enric i Paula:
   Us parlo moltes vegades de la vida i del que hem sembla que es millor per ella. Sempre desde la meva perspectiva, per les meves experiencies i la meva edat. 
   Unes altres persones amb altres edats i altres experiencies poden pensar d´un altre manera que també pot ser igual de respectable. Sempre i quan és faci servir el sentit comú. Que no es el nostre cas.
  En tot cas el que volia dir és que segons la meva opinió una mica de locura, inclús en la nostre situació semble es saludable. I pendre´s les coses i la vida amb una mica d´humor també.
  Avui us deixo amb aquest "acudit" que m´ha fet gracia, com cadascú interpreta la seva locura a la seva manera.

   Espero que esteu bé i que porteu aquesta locura de manera divertida i saludable. Crec que ho fareu perquè us agradi o no els gens que porteu dintre també son part meva i ja les haviem viscut en moltes ocasions.
   Us envío infinits petons i abraçades i recordeu que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar. 

Diari Diumenge 16 d´Agost.

   Estimats fills;
   Ja s´acaba la segona setmana d´agost i dona la sensació que per l´estiu comença ja el compte enrere.
   Bé, l´estiu no s´acaba amb l´agost però és com si mentalment fos el centre de l´estiu i de les vacances i passat el festiu de Santa María és compten per els dies que faltan enlloc de pels dies que queden.
   Sigui com sigui, al estiu o no, la questió és contiuar endavant vivint la nostre vida el més feliç possible. Vivint el present al màxim mentres el temps i la justicia ens ajuda a resoldre els impediments que ens allunyen.
   Portem 27 mesos i 6 dies sense poder estar junts i anteriorment 2 anys més (desde que vau marxar a Sallent) amb mil problemes que ens van veure obligats a viure.
   Molt de temps per estar continuament desquiciat i trist. Estem en un moment que encara tenim possibilitats de recompondre la nostre estimació i no ens queda més opció que esperar a que la justicia ens ajudi a resoldre-ho. Es una llàstima (per no dir un altre paraula malsonant) que ens haguin d´obligar a esperar tant de temps per poder estar junts perquè us trobo moltíssim a faltar i us estimo moltíssim. 

   És absolutament més fàcil parlar d´algunes teories que posar-les en pràctica.
   Però també es cert que realment té tota la raó.
   Espero de tot cor que esteu bé i que vosaltres al menys sigueu feliços. Jo faig el que puc, però siguent sincers, com m´agrada ser sempre, sense vosaltres es una felicitat limitada, molt limitada.
   Us envío infinits petons i abraçades i fins demà.

Diari Dissabte 15 d´Agost. Sant de la yaya Maruja 2.015.

   Estimats Paula i Enric:
   Tal i com us deia ahir, avui hem anat tots plegats, sense la tieta, pobreta, què evidentment està ingresada i no podia venir, però amb la Marieta, que també és el seu Sant.
   Hem anat a un poble que es diu Gisclareny, on els nevots de la Maria tenen una Masía-restaurant que es diu Cal Miseria.
   Ens ho hem passat genial passant una bona estona junts i hem rigut com feia temps que no feiem i el dinar, el paissatge i l´atenció ha sigut fenomenal
   I es que moltes vegades la vida sembla que no et dona motius per riure, però no és cert. Justament és tot al contrari et dona motius perquè sigui el que sigui el moment en el que ens trobem, l´aprofitem. És el present el que vivim i del únic que podem gaudir. L´hem d´aprofitar.
   Ja per la tarda a veure a la tieta i passar una estona amb ella també, gaudint de la seva companyia. Encara que ella sembla que no s´enteri gaire, percebeix perfectament l´afecte i els sentiments que li fem arribar.
   Així que aquest ha sigut el nostre dia. Previsiblement i per molt que ho intento no acabeu de donar aquest pas de mostrar el vostre afeccte. Ja no per mí, que encara que sé que hi és, és molt més complicat per vosaltres de manifestar-ho. I molt més públicament, però sí per els vostres avis sería un gran detall. Ja sabeu de totes maneres que a vosaltres no us culpo de res però algún dia heu de començar a deixar de sentir-vos intimidats per el vostre entorn i treure a l´exterior els vostres sentiments.
    No hem queda un altre remei que esperar aquest moment i ho faré encara que duri anys.

Diari Divendres 14 d´Agost.

   Estimats Enric i Paula:
   Estem que sí plou que si no plou, com a mínim ha refrescat una mica i al final aquest matí m ´he quedat pel barri i a fer coses a casa, que amb la fresqueta avui s´està una mica millor fent feina.
   Encara així m´he ficat una bona suada, després de com m´estic posant últimament ja hem va bé que sui una mica a veure si elimina alguns greixos. No m´amoina engreixar en aquesta época pero vull vigilar que després costa molt de tornar a recuperar el que s´havia guanyat.
   Com en molts altres sentits les coses que assoleixen amb esforç tenen un valor molt més especial.
   Així que no rendiu perquè les coses siguin difícils al final si sou constants i realment ho desitjeu us adonareu que l´esforç que l´heu dedicat ha valgut la pena, encara que potser no de la manera que us espereu sempre acaba recompensant.
   Encara que no pensava en aquesta forma de recompensa, també podria ser una d´elles.
   Hem vaig despedint perquè m´he d´anar a veure a la tieta i passar amb ella la tarda per després recollir a l´Amore i venir a sopar a casa, veure una mica la tele i anar-nos a dormir.
   I recordeu sempre...






   Molt i molt.
Per cert, demà ja sabeu, 15 d´Agost;
Sant de les Marias i consecuentment el Sant de la vostre yaya.
   No estaria malament alguna senyal per part vostre cap a ella per felicitar-la. Perdoneu que utilitzi aquesta paraula però si els "Mendrugos" del vostre costat no són capaços de entendre l´importancia que tenen aquests fets, penso que vosaltres ja heu de començar a ser capaços de fer-lis entendre.
   Al ritme que porten aviat podreu ser vosaltres més madurs que ells.
   Nosaltres anirem a celebrar-ho fora i de fet passarem de camí per Sallent, quina llàstima que no us poguèssim recollir i marxar tots plegats. Sería un regal espectacular, anava dir per la yaya, però sería per la yaya i per tots nosaltres. 
   Uff!! Sería increible.
   Bé, no vull pensar en algo que no passarà, però si ho llegiu i sou capaços de trucar o enviar-nos qualsevol senyal, sabeu que estarem allà tanmateix poguem.
   Espero i desitjo que esteu bé i sigueu feliços.
   Us envío infinits petons i abraçades i fins demà (que si voleu el podem passar tots junts).

Diari Dijous 13 d´Agost.

   Estimats Paula i Enric:
   Finalment ahir no vam poder anar al cinema perquè estava ple. Així que vam sopar una mica i ens vam anar cap a casa.
   Avui ja he comprat les entrades, hem sopat a casa i ara marxem al cine, a la sessió de les 11.
   Tampoc acabem veient "Jurassic World", anem a veure "El secreto de Adeline" que fa Harrisson Ford. 
   Al final els plans quan no es poden fer es modifican i es replantejan de manera que les poguem fer quan podem.
   El reste del dia intents. Com sempre aprofitant al màxim tot el que podem. 
   D´hora hem anat a comprar al super menjar i coses per la casa, després hem anat al banc a fer quatre gestions i he marxat cap a Castefa a portar la moto. Que la pobreta està una mica trotinada i la deixaré fins que pogui buscar recanvis per arreglar-la.
    Després el tete m´ha portat en cotxe fins a casa, hem dinat i una mica de migdiada.
   I per la tarda una volta per l´Splau i el reste de tarda amb la tieta fins l ´hora de sopar.
   Un altre dia ben aprofitat i un altre dia que us trobo molt a faltar. He vist unes quantes situacions de pares jugant amb els seus fills i vosaltres sempre sou presents en els meus pensaments constantment, però en aquests moments encara més. Perquè no oblideu mai que us estimo moltíssim i espero i desitjo que esteu bé i esteu siguent feliços.
    Us envio infinits petons i abraçades i fins demà.


Diari Dimecres 12 d´Agost.

   Estimats Enric i Paula:
   Quin matí!!!
   A primera hora amb molta son, tal i com us vaig explicar ahir, hem anat a buscar a la tieta i l´hem portat al Clínic a fer-se; primer l´analítica i després visita amb el anestesista i el metge. Hem aprofitat entre l´analítica i les visites per anar a esmorçar tots plegats, ja que la tieta anava en dejú.
   I entre les probes i les visites hem sortir gairebé a les dues, després l´hem portat un altre vegada a la fundació socio-sanitaria i l´han tingut que donar el dinar fora de temps i quan ha acabat hem anat nosaltres a dinar. Sortíem del bar passats dos quarts de cinc i ja cadascú cap a casa.
   I aquesta nit vull passar a buscar a l´Amore per el treball i quan sorti convidar-la a un sopar ràpid i una sessió de cine. Havia pensat en Jurassic World, què té bones crítiques, ja fa un temps que és a la cartelera, per el que no estarà el cinema abarrotat i estarem més tranquils. Ja que ella m´ha convidat a la Masía, que menys que tenir algun detall. "Ella encara no ho sap", ho sabeu abans vosaltres que ella. Si us plau mantingueu el secret.
   I aquesta tarda la dedico a descansar i aprofitar per escriure-us, perquè sino hem liaré i ho acabaré fent passat l´una de la matinada. Així què, com hem conèc ho faig ja.
  Com ja us he explicat en moltes ocasions; escriure-us cada dia és un compromís amb vosaltres promogut per mí mateix del qual no penso desistir mai, a no ser que sigui per causas majors com enfermetat o impossibilitat total d´accés a internet. I encara aixì ho miro d´escriure en un full i transcriure´l més endavant quan pogui.
    El fet és que cada día del reste de la meva vida que no pogui estar amb vosaltres de manera continuada us enviaré el mateix missatge pel núvol:
"Us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar." 
    Us envío infinits petons i abraçades i fins demà.

Diari Dimarts 11 d´Agost.

   Estimats Paula i Enric:
   Ja tornem a las andadas i portant dos dies desde el viatget que vam fer la setmana passada a la Masia, ja m´he tornat a enredar.
   Ahir ja ho vaig fer una mica amb els bainassencs i aquesta tarda amb el tete Jesús. Hem quedat aquesta tarda per deixar el baúl del cotxe i ja hem aprofitat per netejar una mica de trastos que estaven malament i els hem llençat. I com no després de la suadada i estan a Castelldefels ens hem vist obligats a anar a la platja a fer un bany i descansar. Després hem demanat un Durum i hem sopat mentres veiem el partit del Barça. 
   Quin partidàs!!!. El que ha fet el Barça a la primera meitat i el que ha deixat de fer a la segona però que li ha donat més caliu al partit. Total nou gols per començar amb el futbol no està pas malament.
   Aixi que entre el partit, la prórroga, l´entrega de premis, les declaracions i l´analisis del partit, xerrant, prenent una copa (reduida d´alcohol que havia de conduir) i els escacs, se m´ ha fet tardíssim.
   I això que aquest matí m´he aixecat d´hora per anar a veure a la tieta. L´he tallat una mica el cabell, li he arreglat. Després quan se l´han enportat a rehabilitació he anat al Clínic a fer unes preguntes per demà que l´hem de portar i he tornat a l´hospital fins que ha dinat.
   Un altre dia intens i esgotador. 
   Amb tot això són dos quarts de dues i m´he d´aixecar a tres quarts de set. Hem quedan poc més de cinc hores per dormir i m´en vaig volant.
    No abans de recordar-vos que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   Us envío infinits petons i abraçades. Bona nit i fins demà.

  

Diari Dilluns 10 d' Agost.

   Estimats Enric i Paula:
   Primer dia de tornada post-masia i un altre vegada sense parar.
   Matí de gimnàs, arreglant la casa i endressant el que ens vam endur. Dinar i migdiada.
   Tarda amb la tieta i mini quedada amb els amics bainasencs. Chus ha vingut avui mateix d' EUA, i Victor fa un parell de dies de Japò. Aixi que explicant unes quantes aventures.
   Sopar a casa una mica de verdurete que ja venia de gust i continuant amb la dieta. Que en una setmana he agafat un parell de quilos. Amb el que costa baixar-los. Però bé, ara a l' estiu i de vacances és previsible, encara que ara toca portar-se bé.
   Espero que vosaltres també sigueu consecuents, amb el menjar i amb el temps per jugar, per dormir, per llegir, per repassar, per estar amb la familia i els amics. Però sobretot gaudint de cada moment.
   Us envio infinits petons i abraçades.
   Bona nit i fins demà.
   I no oblideu mai que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.

Diari Diumenge 09 d' Agost.

   Estimats fills:
   Mig matí fent maletes per dinar al wok de l' Splau.
   Migdiada i a l' hospital a veure a la tieta.
   Sopar restes que han sobrat de la masia.
   I ara apalancats veient Mama Mia que donen a la tele.
   Ah!! I acabant escrivint el post desde el mobil perquè l' ordinador me l'he deixat al cotxe.
   Però crec que aquest és un bon resum del dia i sufient recordatori per dir-vos que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   Us envio infinits petons i abraçades.
   Bona nit i fins demà.

Diari Dissabte 08 d´Agost.

   Estimats Paula i Enric:
   Un matí el que hem tingut veient el molt interessant mercat Medieval de Guimerà encara que amb una mica de pluja.
   Però ens ha respectat el suficient per poder gaudir de totes les paradetes, de l´espectacle que han fet i per passejar una estona. Hem comprat secallona, una coca de vidre, jo una pulsera i un joc de cartes i poca cosa més.
   Després quan marxàvem sí que ha començat a plore més fort, però ja veniem cap a la casa en el cotxe i ja no era cap problema. Hem dinat i descansat i ara que a parat una mica i ñ apluja ens ha donat una tregua sortirem a buscar cargols.
   No sé com acabarà la tarda i la nit però aprofitarem tot el que podem i sortejarem els imprevistos i les situacions que podem semblar menys propicies per divertir-se i les transformarem en experiències noves per gaudir-les d´un altre manera.
   El més important és que les gaudim junts perquè ens estimem i desitjariem que participàreu també vosaltres en totes aquestes experiències perquè us estimem moltíssim i us trobem moltíssim a faltar.
    Però mentrestant hem de continuar vivint amb el que tenim i així ho intentem fer cada dia.
   Espero que vosaltres també ho pogueu gaudir, esteu bé i sigueu feliços.
  Us envio infinits petons i abraçades i fins demà.

Diari Divendres 07 d´Agost.

    Estimats Enric i Paula:
    Ja s´ens va acabant la setmana Masiera i ja hi som a divendres, però gaudint amb tota l´intensitat d´aquestes vacances plegats.
   Avui després de la meva sessió de rehabilitació, he esmorçat i després hem passat tot el matí en remull a la piscina fins l´hora de l´aperitiu i seguidament el dinar. Uns fideos a la caçola que ha fet la Mari que li surt molt bé i una amanida.
   Després de un bon apàt i amb la calor que fa, que no permet sortir a cap lloc aprofitem per fer una bacaina i descansar una mica. Una mica de descans dintre d´unes vacances de relax és tot un què.
   I ara estem veient una mica la tele i jo aprofitant per escriure-us aquest post perquè sortir al carrer encara és fregir-se i d´aqui una estona, quan el sol hagi baixat una mica, sortirem a donar una volta per Lleida.
    Total, la qüestió és passar estones junts, sense importar gaire on ho fem, però sempre mirem d´anar alternant llocs i veure coses diferents, però sempre també en funció de les nostres possibilitats.
   Al final com vau poder comprobar ahir no vaig poder fer cap collage, però ja tinc unes quantes altres fotos per fer-ne i després el montaré i us ho envío.
    Sempre ho diré (perqué així és com ho penso) qué és una llàstima que no sortiu en cap d´aquestes fotos perquè ens veiem obligats a estar separats. I com sería de meravellós que poguessiu ser aquí també amb nosaltres.
    I com sería la vostre vida sí, sense renunciar al que ja teniu ara poguessiu compartir també amb nosaltres tants moments, que en lloc de restar, complementarien les vostres experiències, les vostres il·lussions i tantes alegríes i estimació que no sou prou conscients per poder valorar-ho.
   Nosaltres sempre continuarem amb l´il·lussió i l´esperança de que ens retrobem aviat, però no entendré mai que les persones que diuen que us estiman tant us estiguin privant de tot aixó.
   Vosaltres també algun dia us ho preguntareu i els hi preguntareu i demanareu explicacions.
   Potser aquell dia aquestes persones no es sentin tan afortunades com voldrien.
   Jo no us desitjo cap mal i sempre esperaré que vosaltres esteu bé i sigueu feliços, encara que no ho podeu fer amb mi o amb nosaltres.
   Això, segons la meva opinió es estimar de debó.
   Perquè sabeu que us estimo moltíssim i sempre vosaltres i tot el que és relacionat amb vosaltres ha de ser el més important, per sobre del meu interés i principalment la vostre feliçitat, encara que us trobi moltíssim a faltar.
   Per aquest motiu dubteu de les persones que sobreposen el seu interés al vostre.
   Si us fixeu una mica i penseu en els fets i en els vostres sentiments, son facilment reconogcibles.
   Bé, hem despedeixo avui desde Lleida enviant-vos infinits petons i abraçades i fins demà.

Diari Dijous 06 d´Agost.

   Estimats Paula i Enric:
   Aprofito el mati per escriure el post d´avui, perquè acabar escrivint cada dia a última hora del dia és molt esgotador.
   El planning d´avui. Cap.
   Bé, una paellita per dinar i per sopar encara tindrem la mongeta verda d´ahir i alguna cosa més.
   Que passarem moltes estones a la piscina, que en algun moment sortirem un altre vegada en bici i que fem el que fem ens ho passarem genial. I sobretot ho passarem tots junts.
   Espero que vosaltres també tingueu un gran dia. 
   Si puc us farè un resum en forma de collage a la nit.
   Us envio infinits petons i abraçades i recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.

Diari Dimecres 05 d´Agost.

   Estimats Enrci i Paula:
   Avui tocava visitar el mercadillo de Mollerussa i allà que hem anat.
   Jo m´he aixecat d´hora com és habitual i he fet la meva sessió de rehabilitació i sobre dos quarts d´once ja hi eren tots aixecats i hem marxat cap a Mollerussa. Res, deu minuts i hem donat una volta per el mercadillo.
   És molt gran i hem passat una bona estona veient la quantitat de parades que n´hi havia, encara que només hem comprat fruites i verdures. Després hem fet la compra gran al Mercadona i hem marxat cap la casa.
   Avui hem descansat de fer dinars al migdia i hem anat a dinar al restaurant del poble que estava genial. Tenien un menú de diari molt bo i força económic.
   Després hem anat definitivament cap a casa a descansar i fer la migdiada. I com no podia ser d´un altre manera, aixecar-se de dormir, berenar una mica i de cap a la piscina. Què a les sis de la tarda encara feia una "xixarra" espectacular. Partit de pilota, moltes rises, moltes capbuçades  i molt a gust passant la tarda amb la familia, descansant i alhora jugant i passant s`ho bé.
   I sobre les vuit, que el sol havia baixat una mica i amb ell la calor, he sortit amb el tiet Pepe en bici per un cami de gravilla que passava per els horts i una gegantesca granja de vacas fins arribar a Palau d´Anglesola, no haurem fet més de dotze quilómetres però ha sigut molt divertit.
   Ens hem equivocat en el camí de tornada i menys mal que ens hem adonat perquè el camí no ens sonava i marxàvem cap un altre poble en un altre direcció. I quan ens hem adonat hem donat mitja volta i hem aconseguit agafar el camí correcte. Encara així hem fet un hora i quart.
    I com us podeu imaginar de cap a la piscina i a sopar.
    Avui teniem un sopar més lleuger, mongeta verda i peix. Que ja venia de gust.
   I ara estem fent la sobretaula, prenent una copa els grans i jugant potser jugarem alguna partida al Ken, un joc de cartes que crec que s´ha inventat la vostre cosina Paula. La Paula´M, com la anomenariem si tu Paula fossis aqui també.
   Total un altre gran dia, per desgràcia sense vosaltres.
   Espero de debó que vosaltres també us ho esteu passant genial i recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
    Bona nit i fins demà.

Diari Dimarts 04 d´Agost.

   Estimats Paula i Enric:
   Una de la matinada i mig caient-me de son estic aqui "amb vosaltres" per recordar-vos que cada dia penso en vosaltres. És més que evident el perquè, perquè us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   Hi això serà sempre. Sempre fins al final dels meus dias.
   Ja porto gairebé noucents posts, 26 mesos i vinticinc dies seguits escrivint-vos i si això continua aixì, no sé fins quants arribaré. No m´importa els que hagi de escriure, el que realment m´importa és el motiu. Contra més escrigui desgraciadament serà perquè durant més de temps ens han estat separant.
   Lastimentable, ho sé. Molt lamentable, però aquesta és la realitat amb la que hem de viure.
   Avui ha sigut un altre gran dia a la masia, No hem parat de fer coses; menjars, piscina, la de la casa i la municipal que està just davant de la casa. Sortida en bici, sortida a passejar, jocs de taula i cinema a la fresca.
   Un dia complet, però un altre dia sense vosaltres.
   Us enyoro moltíssim i gairebé tots els moments hem recordan a vosaltres i tot lo bé que ens ho estariem passant junts. És un sentiment molt dolorós i cruel, us ho puc assegurar.
   Espero que vosaltres esteu lluny d´aquesta sensació i ho esteu passant genial allà on sigueu.
   I com cada dia us envio infinits petons i abraçades.
   Bona nit i fins demà.

Diari Dilluns 03 d´Agost.

   Estimats Enric i Paula:
   Que bé us ho hauriau passat avui aqui amb nosaltres.
   Jo m´he aixecat d´hora perquè encara tinc la costum d´aquests últims messos. Es cert també que el matalàs es una mica dolent i hem clavava totes les molles, però de qualsevol manera ja no tenia més son.
   Així que després de fer un primer esmorçar a les vuit del matí i recollir una mica, a les nou m´he posat les corrents com si fes rehabilitació i he fet exercicis de quàdriceps a la piscina amb unes aletes que hem vaig comprar.
   Entre una cosa i l´altre fins les deu he estat fent. Després ja han començat a apareixer el reste de la familia i hem esmorçat tos plegats i cap a la piscina a jugar una bona estona.
   Nosaltres ens hem apropat a Mollerusa a fer unes gestions al banc, a llençar la loteria i anar a comprar una mica.
   Després hem tornat a la casa una altre vegada i abans de dinar la remollada a la piscina no podia faltar.
   Ja amb tot el matí sense parar i havent dinat, i de vacances no hi havia un altre com a deu mana que fer una mica de migdiada. Una costum que no es pot perdre.
  Per la tarda he sortit amb el vostre tiet Pepe i hem anat en bici fins l´estany de Ibar. Poc més de deu quilómetres per fer una mica d´esport, que per nosaltres ja ens ha estat bé.
   Quan hem arribat, hem donat una volta molt curteta per poder anar després amb tota la family.
   Així que hem arribat a casa i no us ho podeu creure, De cap a la piscina, remollada ràpida, ens hem canviat i un altre vegada cap a l´estany, però ara tots junts.
   Està molt bé. Hi han molts ocells i hem vist un munt de conills. Cigonyes, granotes i també mil bixos, però ja és el normal.
   Ens ha plogut una mica però al final han sigut quatre gotes i quan hem tornat hem pogut sopar a la fresqueta del balcó, i fer una sobretaula molt divertida.
   Ara estem fent un cinema d´estiu i prenent una copa.
   Tot un luxe de moment, de vacances i de familia. Tot un luxe menys perquè vosaltres nou hi sou aqui. Això si que seria un luxe i dels grans.
   Aqui amb tots ho passarieu de meravella, amb nosaltres i sobretot amb les vostres cosines i els vostres tiets, perquè us estimem moltíssim i us trobem moltíssim a faltar.
   Us enviem infinits petons, infinites abraçades i fins demà.

Diari Diumenge 02 d´Agost.

   Estimats fills:
   Avui comença una setmana histórica.
   Per fi, durant fa més de sis anys pudem fer junts una setmana de vacançes amb la familia Pedrosa-Molano. Encara no m´ho crec.
   I com és costum en ells passarem aquesta setmana descansant a una masia d´un poble de Lleida.
   Avui, que era el primer dia s´ens ha passat volant. I això que no hem parat.
   Abans, a primera hora he anat a veure a la tieta. S´ha alegrat molt de veure´m perquè aquesta setmana només m´he pogut passar un parell de dies per l´hospital. És cert que l´he trucat per veure com estava però no és el mateix.
   Despré he anat a netejar el cotxe i carregar les maletes i tot el menjar. 
   El vostre tiet i jo hem carregat les bicis per fer alguna sortida. Pel que a sobre d´anar carregats fins les tranques anava amb el portabicis darrera i el pobre cotxe a les pujades no podia i tenia que anar reduint la velocitat.
   Primer hem passat per un restaurant que haviem quedat per dinar i ha cap a la casa que no ens la deixàven fins les cinc. A sigut arribar, descarrecar i canviar-nos per anar a la piscina.
  Les vostres cosines, la Paula i la Carla evidentment han sigut les primeres i els hi ha faltat temps per ficar-se a l´aigua. Han portat pilotes, colchonetes i un dofí gegant que no hi manera de pujar-se.
   Tota la tarda en remull i despres a preparar el sopar. 
   Com era el primer dia i per no cumplicar-nos gaire hem fet pa amb tomàquet i embutit.
   Ara estem rebentats i tots ja s´han anat a dormir. Jo estic a un balcó molt gran on hem sopat, a la fresqueta escrivint-vos per recordar-vos tot el que us estimo i tot el que us trobo a faltar.
   Us enviem infinits petons i abraçades i sabeu que ens encantaria que fossiu aqui amb nosaltres sempre, però més quan ens juntem tots per gaudir d´aquest moments tant entranyables.
   Bona nit i fins demà.

Diari Dissabte 01 d´Agost.

   Estimats Paula i Enric:
   Ja som de matinada quan hem arribat a casa i després d´un dia dur de treball estic per acabar el post i anar-me a dormir.
   Però ja sabeu, primer de tot saludar- vos ràpidament i despedir-me seguidament amb el missatge més important de cada dia:
   Us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
   Bona nit i fins demà.