Estimats fills;
La falta de temps és esgotador.
Tinc una setmana tant activa i és el diumenge l´unic dia que puc descansar però per un altre banda també és l´unic que puc aprofitar integrament per gaudir de tot el que no puc fer durant tota la setmana.
Un gran dilema!!!
Habitualment acaba guanyant l´excés d´activitat. Perquè al final penso que la vida és per gaudir-la fins l´últim alé i com diuen alguns ja tindrem temps quan hi siguem al calaix. O sense ser tant dramàtic quan no ho poguem fer per el que sigui.
Així hi tot quan acabo el dia i habitualment escric el blog i us explico els meus pensaments, els meus sentiments i encara que potser el text no sempre quedi reflectit estic molt enyorat per la vostre absència perque us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
Per aquest motiu inclús quan estic molt content és impossible estar-ho al màxim de les meves possibilitats. Però estic desitjant poder estar amb vosaltres per arribar-hi.
Us envío infinits petons i abraçades i fins demà.