Estimats Paula i Enric:
Tal i com us deia ahir, avui hem anat tots plegats, sense la tieta, pobreta, què evidentment està ingresada i no podia venir, però amb la Marieta, que també és el seu Sant.
Hem anat a un poble que es diu Gisclareny, on els nevots de la Maria tenen una Masía-restaurant que es diu Cal Miseria.
Ens ho hem passat genial passant una bona estona junts i hem rigut com feia temps que no feiem i el dinar, el paissatge i l´atenció ha sigut fenomenal
I es que moltes vegades la vida sembla que no et dona motius per riure, però no és cert. Justament és tot al contrari et dona motius perquè sigui el que sigui el moment en el que ens trobem, l´aprofitem. És el present el que vivim i del únic que podem gaudir. L´hem d´aprofitar.
Ja per la tarda a veure a la tieta i passar una estona amb ella també, gaudint de la seva companyia. Encara que ella sembla que no s´enteri gaire, percebeix perfectament l´afecte i els sentiments que li fem arribar.
Així que aquest ha sigut el nostre dia. Previsiblement i per molt que ho intento no acabeu de donar aquest pas de mostrar el vostre afeccte. Ja no per mí, que encara que sé que hi és, és molt més complicat per vosaltres de manifestar-ho. I molt més públicament, però sí per els vostres avis sería un gran detall. Ja sabeu de totes maneres que a vosaltres no us culpo de res però algún dia heu de començar a deixar de sentir-vos intimidats per el vostre entorn i treure a l´exterior els vostres sentiments.
No hem queda un altre remei que esperar aquest moment i ho faré encara que duri anys.