Estimats Enric i Paula:
Ja s´ens va acabant la setmana Masiera i ja hi som a divendres, però gaudint amb tota l´intensitat d´aquestes vacances plegats.
Avui després de la meva sessió de rehabilitació, he esmorçat i després hem passat tot el matí en remull a la piscina fins l´hora de l´aperitiu i seguidament el dinar. Uns fideos a la caçola que ha fet la Mari que li surt molt bé i una amanida.
Després de un bon apàt i amb la calor que fa, que no permet sortir a cap lloc aprofitem per fer una bacaina i descansar una mica. Una mica de descans dintre d´unes vacances de relax és tot un què.
I ara estem veient una mica la tele i jo aprofitant per escriure-us aquest post perquè sortir al carrer encara és fregir-se i d´aqui una estona, quan el sol hagi baixat una mica, sortirem a donar una volta per Lleida.
Total, la qüestió és passar estones junts, sense importar gaire on ho fem, però sempre mirem d´anar alternant llocs i veure coses diferents, però sempre també en funció de les nostres possibilitats.
Al final com vau poder comprobar ahir no vaig poder fer cap collage, però ja tinc unes quantes altres fotos per fer-ne i després el montaré i us ho envío.
Sempre ho diré (perqué així és com ho penso) qué és una llàstima que no sortiu en cap d´aquestes fotos perquè ens veiem obligats a estar separats. I com sería de meravellós que poguessiu ser aquí també amb nosaltres.
I com sería la vostre vida sí, sense renunciar al que ja teniu ara poguessiu compartir també amb nosaltres tants moments, que en lloc de restar, complementarien les vostres experiències, les vostres il·lussions i tantes alegríes i estimació que no sou prou conscients per poder valorar-ho.
Nosaltres sempre continuarem amb l´il·lussió i l´esperança de que ens retrobem aviat, però no entendré mai que les persones que diuen que us estiman tant us estiguin privant de tot aixó.
Vosaltres també algun dia us ho preguntareu i els hi preguntareu i demanareu explicacions.
Potser aquell dia aquestes persones no es sentin tan afortunades com voldrien.
Jo no us desitjo cap mal i sempre esperaré que vosaltres esteu bé i sigueu feliços, encara que no ho podeu fer amb mi o amb nosaltres.
Això, segons la meva opinió es estimar de debó.
Perquè sabeu que us estimo moltíssim i sempre vosaltres i tot el que és relacionat amb vosaltres ha de ser el més important, per sobre del meu interés i principalment la vostre feliçitat, encara que us trobi moltíssim a faltar.
Per aquest motiu dubteu de les persones que sobreposen el seu interés al vostre.
Si us fixeu una mica i penseu en els fets i en els vostres sentiments, son facilment reconogcibles.
Bé, hem despedeixo avui desde Lleida enviant-vos infinits petons i abraçades i fins demà.
Avui després de la meva sessió de rehabilitació, he esmorçat i després hem passat tot el matí en remull a la piscina fins l´hora de l´aperitiu i seguidament el dinar. Uns fideos a la caçola que ha fet la Mari que li surt molt bé i una amanida.
Després de un bon apàt i amb la calor que fa, que no permet sortir a cap lloc aprofitem per fer una bacaina i descansar una mica. Una mica de descans dintre d´unes vacances de relax és tot un què.
I ara estem veient una mica la tele i jo aprofitant per escriure-us aquest post perquè sortir al carrer encara és fregir-se i d´aqui una estona, quan el sol hagi baixat una mica, sortirem a donar una volta per Lleida.
Total, la qüestió és passar estones junts, sense importar gaire on ho fem, però sempre mirem d´anar alternant llocs i veure coses diferents, però sempre també en funció de les nostres possibilitats.
Al final com vau poder comprobar ahir no vaig poder fer cap collage, però ja tinc unes quantes altres fotos per fer-ne i després el montaré i us ho envío.
Sempre ho diré (perqué així és com ho penso) qué és una llàstima que no sortiu en cap d´aquestes fotos perquè ens veiem obligats a estar separats. I com sería de meravellós que poguessiu ser aquí també amb nosaltres.
I com sería la vostre vida sí, sense renunciar al que ja teniu ara poguessiu compartir també amb nosaltres tants moments, que en lloc de restar, complementarien les vostres experiències, les vostres il·lussions i tantes alegríes i estimació que no sou prou conscients per poder valorar-ho.
Nosaltres sempre continuarem amb l´il·lussió i l´esperança de que ens retrobem aviat, però no entendré mai que les persones que diuen que us estiman tant us estiguin privant de tot aixó.
Vosaltres també algun dia us ho preguntareu i els hi preguntareu i demanareu explicacions.
Potser aquell dia aquestes persones no es sentin tan afortunades com voldrien.
Jo no us desitjo cap mal i sempre esperaré que vosaltres esteu bé i sigueu feliços, encara que no ho podeu fer amb mi o amb nosaltres.
Això, segons la meva opinió es estimar de debó.
Perquè sabeu que us estimo moltíssim i sempre vosaltres i tot el que és relacionat amb vosaltres ha de ser el més important, per sobre del meu interés i principalment la vostre feliçitat, encara que us trobi moltíssim a faltar.
Per aquest motiu dubteu de les persones que sobreposen el seu interés al vostre.
Si us fixeu una mica i penseu en els fets i en els vostres sentiments, son facilment reconogcibles.
Bé, hem despedeixo avui desde Lleida enviant-vos infinits petons i abraçades i fins demà.