Estimats fills;
Ja s´acaba la segona setmana d´agost i dona la sensació que per l´estiu comença ja el compte enrere.
Bé, l´estiu no s´acaba amb l´agost però és com si mentalment fos el centre de l´estiu i de les vacances i passat el festiu de Santa María és compten per els dies que faltan enlloc de pels dies que queden.
Sigui com sigui, al estiu o no, la questió és contiuar endavant vivint la nostre vida el més feliç possible. Vivint el present al màxim mentres el temps i la justicia ens ajuda a resoldre els impediments que ens allunyen.
Portem 27 mesos i 6 dies sense poder estar junts i anteriorment 2 anys més (desde que vau marxar a Sallent) amb mil problemes que ens van veure obligats a viure.
Molt de temps per estar continuament desquiciat i trist. Estem en un moment que encara tenim possibilitats de recompondre la nostre estimació i no ens queda més opció que esperar a que la justicia ens ajudi a resoldre-ho. Es una llàstima (per no dir un altre paraula malsonant) que ens haguin d´obligar a esperar tant de temps per poder estar junts perquè us trobo moltíssim a faltar i us estimo moltíssim.
És absolutament més fàcil parlar d´algunes teories que posar-les en pràctica.
Però també es cert que realment té tota la raó.
Espero de tot cor que esteu bé i que vosaltres al menys sigueu feliços. Jo faig el que puc, però siguent sincers, com m´agrada ser sempre, sense vosaltres es una felicitat limitada, molt limitada.
Us envío infinits petons i abraçades i fins demà.
