Estimats Enric i Paula:
Segueixo amb un ritme infernal que hem té reventat.
Com hem deien els meus pares; "el que està para estar de fiesta también está para rular al día siguiente". Com dient que podem estar gaudint de les coses tot el que volguem o el que desitjem però no podem descuidar les nostres responsabilitats, es referien al treball en general però també serveix per qualsevol obligació que tinguem.
N´estic d´acord i sempre ho he tingut en compte.
No hem refereixo tant a anar de festa o surtir per la nit com absorvir tantes coses, arribar a les vuit del matí al hospital per veure a la tieta (que per cert, de moment està estable), passar pel banc i el mecànic abans d´anar a treballar. Treballar tot el matí, dinar una amanida d´arròs a la botiga i sortir volant al curs que estic fent. Baixar un altre volant i tenir el temps just per demanar-me un cafè amb gel per emportar i passar tota la tarda treballant (avui hem tocava treballar tot el dia). I aquesta nit sopar amb la familia Molano, el Victor, l´Amore, la Mari i ´Agustí que és el seu sant.
Espero no arribar molt tard però encara així serà el suficient per arribar a casa 16 o 17 hores desde que he sortit aquest matí, i arribar molt esgotat.
Però aquest és el preu que he de pagar per combinar les meves obligacions amb les meves responsabilitats, el meu afàn d´aprendre i el meus moments d´oci.
La vida només és viu una vegada i no hem vull perdre cap moment que sigui profitós per mi.
L´únic del que no puc gaudir és de vosaltres perquè m´han forçat a arribar a aquest punt i pel que lluito cada dia. Perquè ja sabeu que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
Espero que esteu bé, sigueu feliços i aprofiteu tots els moments que pugueu per gaudir al màxim de la vida. Amb l´il.lussió de què més tard o més d´hora ja hem tindrem temps per gaudir-ne plegats per més obstacles que ens posin pel camí.
Us envío infinits petons i abraçades i fins demà.