Estimats Paula i Enric:
Avui desde primera hora a l´hospital perquè havien d´operar a la tieta.
Per fi, després de tant de temps esperant ha arribat el moment i encara que estàvem preparats, bé preparats no s´està mai. Estàvem mentalitzats, perquè anar al quiròfan sempre es un tema delicat.
L´han agafat a dos quarts de dotze i no han sortit fins a un quart de quatre per dir-nos que l´operació ha sigut molt lavoriosa i complicada. Sembla que ha anat relativament bé però que s´havia d´esperar uns dies per veure l´evolució.
Ja sabeu que la tieta sempre ha estat delicadeta i l´han hagut de fer una reducció de l´intestí gruix, què sense ser una intervenció excesivament perillossa té també una gran dificultat. No per l´operació en sí sino perquè els resultats siguin óptims.
Inmediatament a l´operació ens han informat de com havia anat i que fins unes hores no pujaria a l´habitació. Hem aprofitat aquest temps per dinar a casa i tornar.
A les cinc estàvem ja a l´hospital de nou, però no ha sigut fins les vuit de la nit que no l´han pujat a l´habitació. Tota una eternitat !!!
Ara l´important es que es recuperi i l´intestí "soldi" bé per començar a fer rehabilitació i posar-se bona. Com a mínim per tornar cap a casa perquè per nosaltres és com una segona mare i l´estimem moltíssim. Moltes vegades s´oblidava de la nostra situació i hem preguntava per vosaltres, després quan li explicava o ella mateixa s´adonava de la pregunta i de la resposta m´agafava les mans i hem deia; "pobrecitos, pobrecitos...". Evidentment es referia a vosaltres i ella pensava que no estareu gaire bé. Crec que d´alguna forma estava d´acord amb ella.
Perquè sabeu que ella, com tots nosaltres us estimem moltíssim i us trobem moltíssim a faltar.
Espero que ens equivoquem i esteu bé i sigueu feliços.
Us envio infinits petons i abraçades i fins demà.