Estimats fills:
Avui comença una setmana histórica.
Per fi, durant fa més de sis anys pudem fer junts una setmana de vacançes amb la familia Pedrosa-Molano. Encara no m´ho crec.
I com és costum en ells passarem aquesta setmana descansant a una masia d´un poble de Lleida.
Avui, que era el primer dia s´ens ha passat volant. I això que no hem parat.
Abans, a primera hora he anat a veure a la tieta. S´ha alegrat molt de veure´m perquè aquesta setmana només m´he pogut passar un parell de dies per l´hospital. És cert que l´he trucat per veure com estava però no és el mateix.
Despré he anat a netejar el cotxe i carregar les maletes i tot el menjar.
El vostre tiet i jo hem carregat les bicis per fer alguna sortida. Pel que a sobre d´anar carregats fins les tranques anava amb el portabicis darrera i el pobre cotxe a les pujades no podia i tenia que anar reduint la velocitat.
Primer hem passat per un restaurant que haviem quedat per dinar i ha cap a la casa que no ens la deixàven fins les cinc. A sigut arribar, descarrecar i canviar-nos per anar a la piscina.
Les vostres cosines, la Paula i la Carla evidentment han sigut les primeres i els hi ha faltat temps per ficar-se a l´aigua. Han portat pilotes, colchonetes i un dofí gegant que no hi manera de pujar-se.
Tota la tarda en remull i despres a preparar el sopar.
Com era el primer dia i per no cumplicar-nos gaire hem fet pa amb tomàquet i embutit.
Ara estem rebentats i tots ja s´han anat a dormir. Jo estic a un balcó molt gran on hem sopat, a la fresqueta escrivint-vos per recordar-vos tot el que us estimo i tot el que us trobo a faltar.
Us enviem infinits petons i abraçades i sabeu que ens encantaria que fossiu aqui amb nosaltres sempre, però més quan ens juntem tots per gaudir d´aquest moments tant entranyables.
Bona nit i fins demà.