Estimats Paula i Enric:
Dia complicat el d´avui.
Definitivament la botiga no es pot salvar i es tanca.
Ja ens han informat que la setmana que ve, s´ha de vuidar de gènere per fer reformes i és farà una botiga de cuines. A nosaltres de moment ens reubicaran a la botiga de dalt i ja veurem al final que passa amb nosaltres. Una situació que pot semblar preocupant, perquè tenir treball pot ser vital, ja no per viure sinó per sobreviure.
Però us he de dir que no hem preocupa gaire.
Com en altres situacions a la vida, jo dono tot el que puc i amb això hem sento tranquil al meu interior. I com sóc dels que pensa que no és més ric el que més diners en té com el que menys en necessita, si hem quedo sense feina (sense aquesta feina), hem buscaré un altre. I si no en trobo m´adaptaré a viure amb les condicions que corresponguin fins que la trobi.
Per un altre banda, també penso que no s´acaba el món, i que les situacions que ens trastoquen els nostres plans i donen una volta a la nostra vida poden ser millors que les que gaudíem. Ens obren, o potser ens veiem obligats a obrir unes altres perspectives que ens poden ser més positives i que no havíem obert per por. Per por a aventurar-se al desconegut, a deixar una situació d´estabilitat per una d´incertesa. I l´incertesa també genera més esforç, més passió i molt més enginy, per buscar alguna cosa nova que ens ompli i que unit a l´experiència acumulada durant molts anys, ens faci viure millor.
Quan treballas tens diners per viure, o sobreviure, perquè amb el que es cobra no es permet gaire més, pero disminueix considerablement el temps per gaudir-ne. Si no treballas tens temps per gaudir-ne, però potser no tens diners per viure com ens agradaria.
Jo tinc la sort que estic rodejat de molta gent, parella, amics i familia que m´ajudarian a sobreviure sense gaire esforç. Evidentment sacrificant qualsevol tipus de "luxes", dels molts pocs que hem queden, si se li poden dir luxes.
En la nostre situació i a l´espera de com es resolgui, pendre decisions a la meva vida en un sentit o un altre. El més important per mi sou vosaltres i quan hagi passat el que hem de passar, ja veurem si hem trobat solució per poder tornar a estar junts i aleshores veurem quin camí agafo.
Ara no toca pensar en això, ara no toca i son pensaments que no hem fan bé, a més que no ens podem menjar el porc abans de matar-ho.
Ara no toca pensar en això, ara no toca i son pensaments que no hem fan bé, a més que no ens podem menjar el porc abans de matar-ho.
Amb tot això no vull dir que no estigui per la labor de tenir treball, que crec que és molt recomanable, però buscant un equilibri entre l´esforç i el temps que se li dediqui.
Segurament aquest post us pot semblar un rotllo patatero, com molts d´altres, però aquest en concret és d´una questió que us explico perquè és el que avui tinc en ment, però a la vegada m´adono que serà difícil per vosaltres poder concebre aquestes questions.
El que sí que espero que podeu concebre sense cap mena de dubte, és que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
