.Image { text-align:center; }

Diari Divendres 22 de Maig.

   Estimats Enric i Paula:
   Reconéc que sóc una persona que li agrada raonar..
   És força contradictori que siguent una persona que m´encanti raonar i que hem dediqui a la venda on és molt important saber empatitzar amb els clients, parlar i dialogar amb ells per trobar el que busquen, tingui tants problemes justament amb vosaltres. Bé, amb vosaltres no, amb qui crea la situació perquè no ens poguem comunicar.
   Diuen que: " en casa de herrero cuchillo de palo".
   Ja desde petit sempre m´ha semblat interessant conéixer i sobretot entendre les coses i mai he cregut que s´ha de acceptar les coses perquè son així. Segons la meva opinió les persones o nosaltres som els que les fem així o no.
   Les coses mai no son mai blanques o negres, hi han molts més colors a tenir en compte i amb respecte crec que hem de veure també els altres colors i aceptar l´opinió i les accions dels altres.
   Encara que hi han alguns casos i el nostre en concret que no hi ha per on agafar-ho, però aquest és un altre tema.
   Per mi la base, a més del raonament és la comunicació, poder expressar amb honestitat els nostres sentiments i les  nostres inquietuts, com a mínim a nosaltres mateixos crec que és molt convenient per veure la vida amb una perspectiva propia. Inevitablement sempre hi han influencies que no podem evitar;  pares, avis, amics, mestres, el poble o ciutat on vivim, la televisió o els mitjans de comunicació, la época en la que ens toca viure, etc.
   Però el raonament i la comunicació sincera i honesta, ens ajuda molt en les relacions amb les persones que ens envolten, personalment, laboralment i socialment.
   No només es una questío de parlar, també de sentir als altres. Els seus raonamens i les seves explicacions, amb una ment oberta ens pot fer canviar de parer o modificar els nostres pensaments. O potser no, o potser som nosaltres els que canviem la forma de veure alguna cosa els altres. O potser ningú canvia d´opinió, però tant se val sí, sense la necessitat d´enfader-se o discutir, és pot parlar obertament de qualsevol questió.
   Buscar conflictes constants és aconseguir anular la comunicació i el diàleg, molt adient per la persona que buscava el nostre distanciament i que ens ha obligat a que no ens poguessim comunicar amb normalitat. Ara ja ni això.
   Condicionants que son tan grans que no és poden combatre d´una manera normal i que m´han fet per desgràcia veure´m obligat a recórrer a la justicia per aconseguir tornat a poder estar amb vosaltres.
   Espero que sigui aviat, perquè tinc unes inmensas ganes de tornar a veure´us i passar encara que sigui una estona amb vosaltres. Que poguem parlar, que poguem expressar-nos en un ambient adequat i amb l´ajuda de professionals per aconseguir que ens entenguem.
   Perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.