Estimats Paula i Enric;
Sembla mentida però gairebé cada any per les festes de Nadal s´ens va algun familiar.
La mare del yayo Salva, la vostre besàvia, només tenia una germana que vivia i ahir per la tarda es va morir, així que avui, el vostre yayo, el tete Jesús i jo, hem anat a l´enterrament.
Alguna vegada l´havieu vist, però ereu molt petits i no crec que us enrecordeu. Al tanatori dels que coneixeu estava la tia Antonia amb la Nuri i la tia Maria Rosa, que també era la seva neboda.
No teniem una relació molt propera, però entre el yayo i ella, sempre s´anaven trucant, amb ella i amb les seves filles, que són les cosines del yayo.
Poc o molt, el que si que es demostraven sempre és la seva estimació.
M´agradaria pensar que a vosaltres us ensenyen a estimar, us ensenyen a mostrar el vostres sentiments, a ser respectuosos, a ser afables i amables amb els demés. A ser solidaris i bones persones. Però per desgràcia sé que no l´aprendreu a la vostra casa i espero que tingueu la sort de gaudir un bon entorn fora perquè us obri els ulls i us faci persones sensibles.
Perquè passar unes festes de Nadal i que no us ensenyin a felicitar als vostres yayos, mostra una caréncia important en la vostra educació,
Encara així, nosaltres entenem la vostra situació i sempre desitjarem que esteu bé i sobretot que sigueu feliços, perquè us estimem moltíssim i us trobem moltíssim a faltar.
Us envio infinits petons i abraçades.
Espero que tingueu un magnífic dia i fins demà.