Estimats Paula i Enric;
Com ja sabreu, com a mínim tú Enric, perquè em vas veure, ahir vaig estar parlant amb el teu tutor.
I lamentablement el que semblava entendre al clik-Edu era tal i com l´entenia.
Unes notes desastrosses, encara així, penso que això és algo que pot passar. Un mal trimestre, una nova etapa académica, un altre institut... etc.
És podrien donar moltes coses per intentar entendre ho, però res d´aixó justifica el pitjor de tot, la teva actitut. El desinterés que li poses, la despreocupació i la completa apatia amb la que t´ho prens que trobo molt preocupant.
Potser pensas que aquesta actitut que prens és un acte de reveldia, però reveldia amb qui?.
Que estàs enfadat amb mi és evident, però sembla que ho estiguis també amb el món i res, ni ningú mereixi el teu esforç i la teva dedicació a l´única responsabilitat que tens, crec que en tot cas no és la forma adequada de revelar-se.
Crec que no ets suficientment conscient de que tot el que fas i que a qui repercuteix directament és a tú, al teu futur i a la teva vida.
Segons m´explicava el Pere, si segueixes així i no creu que hi hagin canvis sustancials, ni tan sols podràs repetir. Total per a què, si no vols estudiar, ni fer res a classe, tampoc té sentit que hi vagis.
Sí aquest és el pronóstic, estic segur que d´aqui uns quants anys t´arrepentiras de no haver aprofitat aquest temps.
Desconèc si el reste del temps que passas fora de l´escola l´aprofitas, si ajudas a casa o si tens algun altre tipus de responsabilitat, però en el suposat que fos així, tampoc entenc que no t´esforçis en els teus estudis. Podria entendre que et costés treure´t els estudis, però no entenc que tenint potencial per fer-ho ni tan sols ho intentis.
Aquesta manca d´interés per posar ganes al cole i els inexistents hàbits d´estudi ja són part de la quantitat de discusions que he tingut amb tú desde petit. I si amb el constant intent per part meva en ajudar-te i mentalitzar-te ja no hi és present i li sumem el total desinterès de la teva mare en fer-te entendre l´importancia de l´esfoç i l´actitut, dona un resultat que és força evident.
És cert què dificilment és pot ensenyar del que és careix, però que la seva manca d´interés e inacció t´impedeixi realitzar el teu desenvolupament, em sembla demencial.
Però el que realment més em preocupa és que no m´ha semblat veure´t feliç i això si que és realment preocupant i per això t´animaria a que et passi el que et passi pel cap per prendre aquesta actitut, la comparteixis amb algun professional i que busquis ajuda per sortir-ne d´aquest pou.
Hi ha una dita que diu que el diable sap més per vell que per diable i la meva preocupació amb els teus estudis és simplement perquè en conèc de molts adults, jo inclós, que quan és gran s´arrepenteixen de no haver estudiat més i no m´agradaria que et passès a tú.
Tota aquesta manca d´esforç que tens Enric, sembla que tú Paula sí que la tens i pel poc que he parlat amb la Teresa es tradueix en ganes d´aprendre i per tant en uns bons resultats i bones notes. Amb ella ja he quedat per meitats de Gener perquè m´acabi d´explicar, però n´estic molt content per la teva actitut.
Us puc assegurar que molta gent sense estudis s´en surt, la majoria, d´una manera o d´un altre, però també us dic que amb moltes més complicacions i m´agradaria que vosaltres no passesiu per aquestes dificultats, o com a mínim ajudar-vos perquè gaudiu algun dia d´una vida millor, que és el solen voler tots els pares pels seus fills.
Hi podeu donar per segur què amb mi o sense mi, el meu desig sempre serà que esteu bé, que sigueu feliços i que gaudiu de la millor vida possible, perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
Us envio infinits petons i abraçades.
Bona nit i fins demà.
Segons m´explicava el Pere, si segueixes així i no creu que hi hagin canvis sustancials, ni tan sols podràs repetir. Total per a què, si no vols estudiar, ni fer res a classe, tampoc té sentit que hi vagis.
Sí aquest és el pronóstic, estic segur que d´aqui uns quants anys t´arrepentiras de no haver aprofitat aquest temps.
Desconèc si el reste del temps que passas fora de l´escola l´aprofitas, si ajudas a casa o si tens algun altre tipus de responsabilitat, però en el suposat que fos així, tampoc entenc que no t´esforçis en els teus estudis. Podria entendre que et costés treure´t els estudis, però no entenc que tenint potencial per fer-ho ni tan sols ho intentis.
Aquesta manca d´interés per posar ganes al cole i els inexistents hàbits d´estudi ja són part de la quantitat de discusions que he tingut amb tú desde petit. I si amb el constant intent per part meva en ajudar-te i mentalitzar-te ja no hi és present i li sumem el total desinterès de la teva mare en fer-te entendre l´importancia de l´esfoç i l´actitut, dona un resultat que és força evident.
És cert què dificilment és pot ensenyar del que és careix, però que la seva manca d´interés e inacció t´impedeixi realitzar el teu desenvolupament, em sembla demencial.
Però el que realment més em preocupa és que no m´ha semblat veure´t feliç i això si que és realment preocupant i per això t´animaria a que et passi el que et passi pel cap per prendre aquesta actitut, la comparteixis amb algun professional i que busquis ajuda per sortir-ne d´aquest pou.
Hi ha una dita que diu que el diable sap més per vell que per diable i la meva preocupació amb els teus estudis és simplement perquè en conèc de molts adults, jo inclós, que quan és gran s´arrepenteixen de no haver estudiat més i no m´agradaria que et passès a tú.
Tota aquesta manca d´esforç que tens Enric, sembla que tú Paula sí que la tens i pel poc que he parlat amb la Teresa es tradueix en ganes d´aprendre i per tant en uns bons resultats i bones notes. Amb ella ja he quedat per meitats de Gener perquè m´acabi d´explicar, però n´estic molt content per la teva actitut.
Us puc assegurar que molta gent sense estudis s´en surt, la majoria, d´una manera o d´un altre, però també us dic que amb moltes més complicacions i m´agradaria que vosaltres no passesiu per aquestes dificultats, o com a mínim ajudar-vos perquè gaudiu algun dia d´una vida millor, que és el solen voler tots els pares pels seus fills.
Hi podeu donar per segur què amb mi o sense mi, el meu desig sempre serà que esteu bé, que sigueu feliços i que gaudiu de la millor vida possible, perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
Us envio infinits petons i abraçades.
Bona nit i fins demà.