Estimats Enric i Paula;
Ahir vam arribar a Pineda molt il·lusionats per passar el dia amb els yayos, quan ens vam assebentar que la yaya Maruja s´havia caigut a la cuina.
Ens va explicar que va relliscar i va caure lateralment, donant amb tot el costat al terre. Van anar a urgències i segons les probes que li van fer no té res trencat, Però li fa tant de mal, que ahir van decidir tornar a Barcelona.
Avui ha dormit bastant bé, perquè quan no es mou encara ho pot soportar. El braç i l´espatlla estan adolorides però el que realment li fa mal és la cama i moure´s per ella és un esforç extremadament doloròs. Així que aquest matí amb l´ambulància hem tornat a urgencies al Clínic.
Han confirmat que no té res trencat, i que toca; repós, antiinflamatoris, gel i temps.
Amb aquest panorama i tenint en compte que a la tieta se li ha de fer gairebè tot, el pobre yayo carrega amb tot i nosaltres fem el que podem que ajudar a tots tres.
La part física és evidentment un gran problema, perquè són grans i tenen moltes coses, però la part mental i psicològica és tant o més important i de vegades els hi és molt difícil entendre que amb tot el que tenen, tenen moltes més limitacions i s´han de prendre les coses amb molta més calma i més paciencia.
Així que mai està de més, fer-lis sentir millor, acompanyant, animant, ajudant i sobretot escoltant.
No entrarè en l´incomprensible allunyament que teniu amb ells, però penso que sabent tot el que us estic explicant, potser hi han motius per deixar enrere qualsevol rencilla.
En general, sempre els hi és una gran emoció poder parlar amb vosaltres, però crec que en aquests moments saber de vosaltres i sentir que us preocupeu per ells, els hi seria una inmensa càrrega d´energia.
Sé que no teniu al vostre costat ningú amb un mínim de sentit comú per incentivar-vos a fer-ho, però a ells els hi pot donar igual perquè no són els seus yayos, però per vosaltres són el vostres.
Desitjaria pensar que ho teniu en compte i que si no és ara, algun dia en sigueu conscients. Encara que potser algun dia ja és massa tard.
En tot cas, feu el que feu, us envio infinits petons i abraçades i us recordo que tots nosaltres us estimem moltíssim i us trobem moltíssim a faltar.
Espero que tingueu un magnífic dia i fins demà.