Estimats Paula i Enric;
Aquest matí quan hem arribat a la botiga ens han donat la molt trista noticia que el fill de la Mati, la nostra nova companya de treball s´ha mort.
Només amb 31 anys i dos fills. Amb ella no hem pogut parlar i ho hem fet amb la seva nevoda, perquè ella està en estat de xoc, viatjant cap a Cartagena on vivia. Crec que segurament el dolor més intens que es pot viure és la mort d´un fill o filla. Naturalment totes son doloroses, podem pensar que són injustes o a destemps i en tot cas sempre afecta enormement la vida als del seu voltant. Avui estem i demà ja veurem, li pot passar a tothom, per això s´ha de viure cada dia com si fos l´últim i no escatimar en la nostra felicitat. Deixar de banda les rancúnies i els mal rotllos i gaudir de tot per aprofitar la vida fins a l´últim minut.
En la societat que vivim, potser no ens donem compte de l´afortunats que som, perquè encara que ho sentim i ho veiem en innumerables ocasions, a moltes altres parts del món, no tenen l´esperança de vida que vivim aqui. No només haber nascut a zones de guerra com Gaza, Ucrania, Siria, Irak, sino també on la vida és molt més difícil com a molts paisso d´Africa, d´Asia, excepte Hong Kong i Japò, i a molts paissos desarrotllats on la violència o el sistema sanitari és molt més deficient.
Aqui tenim una esperança de vida d´uns 82 anys i cada vegada va pujant més i encara que entenem que tothom estem al mateix bombo sense excepció, podem acceptar relativament que això és així.
Però en canvi, que marxi la vida dels fills és antinatura, és difícilment acceptable que nosaltres visquem més que els nostres fills, que són l ànima i el cor de la nostra vida.
Un allunyament com el que estem visquent també és molt trist i dolorós, però res a veure amb la sensació que està visquent avui la nostra amiga i que li arrosegarà per tota la vida.
Tots estem molt apenats i la seva absència ens recordarà tot el que està passant i en aquests moments que està tant lluny i no podem veure-la, li enviem tot el nostre recolzament i l´acompanyem en el sentiment.
Desitjo que vosaltres esteu bé, sigueu feliços i visqueu molts i molts anys.
Un dia com avui m´agradaria estar amb vosaltres per menjar-vos a petons i abraçades, però com no puc, m´he de resignar a enviar-vos d´infinits en el vostre blog.
Per nosaltres serà un dia difícil, espero que vosaltres tingueu un magnífic dia i fins demà.