Estimats Paula i Enric;
Em sembla increible que finalment guanyès les eleccions a Estats Units el excèntric Donald Trump.
No només per les seves polítiques que a priori semblen força extremades, sobretot per desbancar als todopoderossos polítics de la vella escola i l´infrastuctura que tenen organitzada, que penso que afavoria més la seva candidatura.
Però és cert que a América tot és possible, i ho han demostrat en varies ocasions, no sé si per bé o per malament, però sempre acaban sorprenent a la resta del món. Com a mínim els votants que ho han proclamat, torno a dir, no sé si acertadament o no, el que està clar és que són molt més valents a canviar la política tradicional arriscant-se a que no surti bé, que molts altres paissos. Sense anar gaire més lluny com al nostre.
No sé com, però estic gairebè segur que això tindrà algun tipus d´influencia a la nostra vida. Sigui a travès del comerç, de l´exportació o dels tipus d´interés que es cobra a Europa. Millor o pitjor, ja veurem.
Si el que es viu a l´altre banda del món sembla intrigant, el que vivim aqui és per desquiciar-se.
Perquè centrant-nos en el que vivim aquí, és evident que és un desastre, al menys per nosaltres.
Si després de veure´m abocat a demanar un canvi de mesures per salvar-nos de l´infern que estàvem visquent, hagin trigat gairebé tres anys per arribar al primer punt (que era urgent), com el del punt de trobada, que tot i que ha sigut un desastre provocat, no deixa ser una part evident l´intencionalitat que tenen de separar-nos, encara seguim esperant per el resta de la demanda. Queda patent la completa ineficacia de la justicia per solucionar el nostre cas i segurament ens quedarà apelar a l´esperança de que algun dia sigueu conscients de com realment ha anat tota l´historia.
I esperar que aquell dia sigueu capaços de tenir la força suficient per posar-hi sentit comú, deixant de banda l´orgull, la rancúnia i sense cap tipus de por doneu un pas cap endavant, per reprendre aquest contacte que estem desijtant ansiosament i al que us estarem esperant amb els braços oberts.
I esperar que aquell dia sigueu capaços de tenir la força suficient per posar-hi sentit comú, deixant de banda l´orgull, la rancúnia i sense cap tipus de por doneu un pas cap endavant, per reprendre aquest contacte que estem desijtant ansiosament i al que us estarem esperant amb els braços oberts.
Mentres tant, faré el possible per saber de vosaltres i d´intentar ajudar-vos dintre de la mesura que em sigui possible, us desitjaré sempre que esteu bé i que sobretot sigueu feliços, perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
Us envio infinits petons i abraçades.
Us envio infinits petons i abraçades.
Espero que tingueu un magnífic dia i fins demà.