Estimats Paula i Enric;
Ja sabeu que jo no hem callo ni a sota de l´aigua, perquè crec que és molt necessari poder parlar amb sinceritat, obertament i amb total llibertat, però sempre amb la responsabilitat de respectar als demés, les seves formes de ser i de pensar. Perquè la crítica en forma positiva és molt sana i ens ajuda a avançar en la nostra personalitat i en la nostra persona.
I sobretot l´educació ens ha de fer entendre. que per fer una crítica no és necessari insultar, ofendre, cuchichear o ser mal educats. De fet estic completamet conveçut que és totalment contraproduent.
Quan el temps s´encarregi de donar la seva versió, la meva veu quedarà present. No li tinc cap por perque no tinc res que amagar.
Amb tant de temps sense poder estar amb vosaltres, penso que cada vegada us resultarà més difícil saber qui és el vostre pare, així què, entenent que la distància no us permeti conèixe´m com mana, tinc el desitg (potser és una utopía) i la confiança, que les meves paraules escrites us puguin servir perquè algun dia pogueu veure i adonar-vos de l´altre part de l´història.
Perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
Us envío infinits petons i abraçades.
Que tingueu un gran dia i fins demà.