Estimats Enric i Paula;
Tots els dies no poden ser jauja i en compensació al relax d´ahir, avui hem toca treballar tot el dia.
Encara així, aquests dies de descans m´han anat molt bé, sobretot mentalment.
Per molt gros que sigui el que ens passa, penso que no val la pena culpar a ningú de la nostra situació. Que el temps posarà a cadascú al seu lloc i fer-ho només ens farà sentir malament e inclús fins i tot culpables en certa manera i com això no és gens bo per nosaltres no val la pena ni pensar-hi. És infinitament millor trobar solucions que culpables. Sense pressa però sense pausa.
Gracies a les persones del meu entorn i a un gran esforç mental, aconseguir alliberar la ment de pensaments d´angoixa, que acaben nuvolant el pensament i generant un progressiu empipament, encara que sigui de tant és força gratificant i possiblement és el més encertat.
Gracies a les persones del meu entorn i a un gran esforç mental, aconseguir alliberar la ment de pensaments d´angoixa, que acaben nuvolant el pensament i generant un progressiu empipament, encara que sigui de tant és força gratificant i possiblement és el més encertat.
Amb tot el que us estimo i tot el que us trobo a faltar, es impossible que no m´afecti, però no puc permetre que m´afecti tant com per viure amb amargura e infeliçitat.
Potser no ho acabeu d´entendre però mentrestant he d´esperar que la justicia faci la seva feina (molt ineficient, al meu parer) perquè de moment és l´única manera de recuperar-vos.
Amb paciència, bona actitut i trobant-me bé no defallirè mai per esperar-vos i rebre-us el dia que tingueu la voluntat de fer-ho.
Us envio infinits petons i abraçades.
Espero que gaudiu d´un bon dia i fins demà.