Estimats Paula i Enric;
Ja tornem a la rutina sense oblidar el que hem viscut aquests quatre dies.
Com tampoc es pot oblidar i que no us vaig esmenar el darrer atemptat desgraciat a Pakistán. Sembla que si no és a prop, no és important e increiblement aquesta gent està cosntantment rebent, aquesta vegada 72 morts dels quals 29 son nens que anaven amb els seus pares a celebrar la pasqua i un total de 360 ferits. Terrible!!!.
El pitjor, és que no ens adonem perquè ens queda lluny i això està passant desde fa anys, l´any passat a Pakistán es van produir 625 atacs terroristes. 625 atacs !!!! amb 1069 persones mortes i no us podeu imaginar quants ferits. Però això ja fa molts anys que hi passa i només ens escalitzem quan la por per la proximitat ens fa preocupar-nos.
Aixì fills, que veient els dramas humans que es veuen arreu del món, ens hem de sentir afortunats.
I sí, és veritat que passar una Setmana Santa o el dia de la Mona sense vosaltres, sense cap noticia de com esteu o com es trobeu, es dur, igual de dur que si qualsevol altre moment, no cal que sigui una data en concret.
Demà m´agradaria parlar d´això i entrar més en profunditat, però el resum seria que no ens hem d´amoinar gaire per el que ens passarà més endavant i viure el present d´una manera plena e intensa. Per desgràcia veiem cada dia com un accident d´autocar, un atemptat, un desastre natural, malalties, i mil coses més s´en portan cap endavant a persones amb somnis, amb projectes, amb un futur que ja no tindran i alhora per cada persona que falta, multiplica d´una manera exponencial el dolor a tot el seu cercle de familiars, d´amics, de companys, fills, pares...
Per tant, comprenent tot el que hi passa al món, si som capaços de mirar els nostres problemes, que ens fan mal, evidentment, perquè ens afecta directament a nosaltres i som humans, però pensar que nosaltres podem tenir la sort que les nostres diferencies les podem solucionar i arribar a ser feliços tots plegats amb una només una mica de voluntat.
Perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
Espero que esteu bé i que estigueu sent feliços perquè us ho mereixeu.
Us envio infinits petons i abraçades i fins demà.
Per tant, comprenent tot el que hi passa al món, si som capaços de mirar els nostres problemes, que ens fan mal, evidentment, perquè ens afecta directament a nosaltres i som humans, però pensar que nosaltres podem tenir la sort que les nostres diferencies les podem solucionar i arribar a ser feliços tots plegats amb una només una mica de voluntat.
Perquè recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
Espero que esteu bé i que estigueu sent feliços perquè us ho mereixeu.
Us envio infinits petons i abraçades i fins demà.