Estimats Paula i Enric:
Aquest matí l´he passat a Manresa fent gestions que per desgràcia retardarà encara més la nostre situació. Les coses no sempre sorten com volem, però el pas que hem de donar és tant difícil i tant important que l´hem de fer bé, trigui el trigui.
Ja fins a finals de setembre crec que no podrem tornar a reprendre la possiblitat de tornar a estar junts. i és una llástima perquè us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar.
Encara que no ens agradi haurem de esperar i seguir cap endavant, procurant mentrestant ser feliços i gaudir de la vida separats fins que unes altres circunstàncies ens permetin fer-ho junts.
Mai oblideu que les nostres vides són més grans que les nostres pors,
que les nostres forces son més grans que els nostres dubtes,
que encara que la ment estigui confosa, el nostre cor sempre coneixerà la resposta.
I amb el temps el que avui és difícil... demà serà un tresor.
Lluitem pel que realment ens ompli l´ànima,
i tinguem la virtut de saber esperar ...
perquè tot el que ha de ser, SERÀ.