Estimats Enric i Paula:
Aquest dimecres i dijous us he anant escribint al blog en l´opció de borrador però no m´he vist amb ganes i forçes per acabar-los.
Escribia 2 lineas i les esborrava, tornava a escriure i tornava a esborrar. M´aixecava a fer alguna cosa i desconectar una estona i tornava a començar. Hem quedava mirant la pantalla absorvit per els meus pensaments i la forma en la que us els podia fer arribar. Desprès d´una estona començava a escriure i parava, per tornar a rellegir-ho i tornar a esborrar-ho. Fins que tancava l´ordinador i esperava a trobar algun moment on pogués tenir les idees una mica centrades.
Però aquest moment no va arribar, ni ha arribat encara, les meus pensamentes i les meves idees estan tant alterades i accelerades que m´es molt difícil poguerr centrar-me i donar claretat a meu cap.
És molt recomanabe no parlar, ni dir coses quan el cap o el cos està molt revolucionat, perquè pots dir coses que no siguin realment el que sents i fer mal a persones a les que estimes.
Així que per no fer mal a ningu he preferit no publicar res al blog aquests dos dies.
Amb la decepció de no haver passat la tarda d´aquest dijous amb vosaltres, es junta amb la de tampoc poder fer-ho aquest diumengue. La vida és plena de decepcions que hem de patir i saber-hi fer front. Però fan mal, molt de mal.
Encara que el camí està siguent molt tortuós, espero que el final sigui positiu i podem tornar a estar junts perquè us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar.
Escribia 2 lineas i les esborrava, tornava a escriure i tornava a esborrar. M´aixecava a fer alguna cosa i desconectar una estona i tornava a començar. Hem quedava mirant la pantalla absorvit per els meus pensaments i la forma en la que us els podia fer arribar. Desprès d´una estona començava a escriure i parava, per tornar a rellegir-ho i tornar a esborrar-ho. Fins que tancava l´ordinador i esperava a trobar algun moment on pogués tenir les idees una mica centrades.
Però aquest moment no va arribar, ni ha arribat encara, les meus pensamentes i les meves idees estan tant alterades i accelerades que m´es molt difícil poguerr centrar-me i donar claretat a meu cap.
És molt recomanabe no parlar, ni dir coses quan el cap o el cos està molt revolucionat, perquè pots dir coses que no siguin realment el que sents i fer mal a persones a les que estimes.
Així que per no fer mal a ningu he preferit no publicar res al blog aquests dos dies.
Amb la decepció de no haver passat la tarda d´aquest dijous amb vosaltres, es junta amb la de tampoc poder fer-ho aquest diumengue. La vida és plena de decepcions que hem de patir i saber-hi fer front. Però fan mal, molt de mal.
Encara que el camí està siguent molt tortuós, espero que el final sigui positiu i podem tornar a estar junts perquè us estimo moltíssim i us trobo molt a faltar.