Estimats Enric i Paula:
Imagino que esteu ja de vacances de Setmana Santa i estareu gaudint d´un començament de setmana per descansar de la rutina escolar.
Nosaltres vam esperar fins a passat al judici per planificar els díes de Setmana Santa. Sabiem que era practicament impossible i no teniem gairebé ninguna esperança que els poguessim passar amb vosaltres però encara així no desitjava preparar res fins passat el día per mantenir un raig de llum entre unes portes gaireble tancades. I on vosaltres hi sou al altre costat d´aquestes portes.
Evidentment el fi d´escriure-us cada día és la de que tingueu constància i la certessa de que cada día penso en vosaltres i amb aquest propósit aprofito per fer-vos arribar també, el que llegueixo i veig. Reflexions, frases, cites e imatges que poso d´esperança i d´il-lussió. Però sobretot de mantenir la ment concentrada i viure al moment, amb paciencia i sense perdre la feliçitat que ens mereixem.
Per mi es un repte intentar ser feliç cada día sabent que no puc estar amb vosaltres i faig el possible per aconseguir-ho. No hem sento malament quan de vegades ho aconsegueixo pensant que us estic fallant, al igual que desitjo que també l´ aconseguiu vosaltres i tinc molt present que en cap cas m´esteu deixant d´estimar o tenir presents.
Però hem sento preocupat cada día de, com estareu?, per probabilitat en aquests 22 mesos, ja a prop dels 23, quantes vegades haureu estat malalts?, quantes vegades us heu caigut i us fet mal?, Quantes vegades us heu barallat amb la mare o amb algú, i l´heu passat malament?.
Segur que moltes, és normal, i avui podría ser un d´aquests díes i això en moltes ocasions hem dona una gran intranquilitat. Per aquest motiu, amb aquest negit és fa difícil evadir la ment per trobar la felicitat.
El tema dona per llarg i ja és molt tard, així que demá continuaré amb aquest assumpte.
Espero i desitjo que esteu bé, us envío infintis petons i abraçades i fins demà.
Nosaltres vam esperar fins a passat al judici per planificar els díes de Setmana Santa. Sabiem que era practicament impossible i no teniem gairebé ninguna esperança que els poguessim passar amb vosaltres però encara així no desitjava preparar res fins passat el día per mantenir un raig de llum entre unes portes gaireble tancades. I on vosaltres hi sou al altre costat d´aquestes portes.
Evidentment el fi d´escriure-us cada día és la de que tingueu constància i la certessa de que cada día penso en vosaltres i amb aquest propósit aprofito per fer-vos arribar també, el que llegueixo i veig. Reflexions, frases, cites e imatges que poso d´esperança i d´il-lussió. Però sobretot de mantenir la ment concentrada i viure al moment, amb paciencia i sense perdre la feliçitat que ens mereixem.
Per mi es un repte intentar ser feliç cada día sabent que no puc estar amb vosaltres i faig el possible per aconseguir-ho. No hem sento malament quan de vegades ho aconsegueixo pensant que us estic fallant, al igual que desitjo que també l´ aconseguiu vosaltres i tinc molt present que en cap cas m´esteu deixant d´estimar o tenir presents.
Però hem sento preocupat cada día de, com estareu?, per probabilitat en aquests 22 mesos, ja a prop dels 23, quantes vegades haureu estat malalts?, quantes vegades us heu caigut i us fet mal?, Quantes vegades us heu barallat amb la mare o amb algú, i l´heu passat malament?.
Segur que moltes, és normal, i avui podría ser un d´aquests díes i això en moltes ocasions hem dona una gran intranquilitat. Per aquest motiu, amb aquest negit és fa difícil evadir la ment per trobar la felicitat.
El tema dona per llarg i ja és molt tard, així que demá continuaré amb aquest assumpte.
Espero i desitjo que esteu bé, us envío infintis petons i abraçades i fins demà.