Estimats Paula i Enric:
Sembla que quan parlo o escric de certes coses sigui molt explicatiu per fer-vos veure la meva perspèctiva del tema que estic parlant.
I de vegades sembla que m´estigui justificant de les coses que he fet. I és cert que potser no las vaig fer bé, però mai ha sigut la meva intenció.
No es que ho cregui, és que estic segur que quan estimas a algú, com a parella, com a amic, com a familiar i n´hi ha respecte i n´hi ha confiança en aquestes persones, tinc al costum de justificar les coses que poden fer envers a mi o als meus, perquè entenc que en cap cas hem voldràn fer mal expressament. Hi he d´estar completament segur per dubtar d´algù i encara així li dono un marge de confiança.
Ara bé quan la persona desconfia i no creu, no vol creure, o li fan veure que no ha de creure és tot el contrari. Qualsevol cosa que fem, estarà malament i no només això sino que a més es magnificarà fins a límits insospitats. Ho sé per propia experéncia.
El que s´entén per mentir és fer un engany de manera premeditada i conscient en benefici propi i en contra dels interessos dels que els hi son dites. Per el que hem de vigilar amb les persones que acostumen a dir mentides perquè si sabem que les diuen als altres, que ens ha de fer pensar que no ens les diu també a nosaltres?.
Una cosa diferent i que s´ha de diferenciar enormament és el de vegades podem dir i que després sense que sigui la nostra voluntat no podem cumplir. Podríem estar d´acord en que hem incumplert una cosa que hem dit, però no que hem sigut mentiders si per temps, per diners o per altres circumstàncies no ho hem pogut fer.
Ningú som perfectes ni sants. Tothom a la vida ha fet coses imprópies i tothom ha dit algunes petites mentides i mentirijilles que es podríen passar per alt sempre que no haguin sigut amb mala fe.
I de vegades sembla que m´estigui justificant de les coses que he fet. I és cert que potser no las vaig fer bé, però mai ha sigut la meva intenció.
No es que ho cregui, és que estic segur que quan estimas a algú, com a parella, com a amic, com a familiar i n´hi ha respecte i n´hi ha confiança en aquestes persones, tinc al costum de justificar les coses que poden fer envers a mi o als meus, perquè entenc que en cap cas hem voldràn fer mal expressament. Hi he d´estar completament segur per dubtar d´algù i encara així li dono un marge de confiança.
Ara bé quan la persona desconfia i no creu, no vol creure, o li fan veure que no ha de creure és tot el contrari. Qualsevol cosa que fem, estarà malament i no només això sino que a més es magnificarà fins a límits insospitats. Ho sé per propia experéncia.
El que s´entén per mentir és fer un engany de manera premeditada i conscient en benefici propi i en contra dels interessos dels que els hi son dites. Per el que hem de vigilar amb les persones que acostumen a dir mentides perquè si sabem que les diuen als altres, que ens ha de fer pensar que no ens les diu també a nosaltres?.
Una cosa diferent i que s´ha de diferenciar enormament és el de vegades podem dir i que després sense que sigui la nostra voluntat no podem cumplir. Podríem estar d´acord en que hem incumplert una cosa que hem dit, però no que hem sigut mentiders si per temps, per diners o per altres circumstàncies no ho hem pogut fer.
Ningú som perfectes ni sants. Tothom a la vida ha fet coses imprópies i tothom ha dit algunes petites mentides i mentirijilles que es podríen passar per alt sempre que no haguin sigut amb mala fe.
El que és una veritat com un temple és que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.