.Image { text-align:center; }

Diari Dissabte 28 de Març. Això no és una guerra.


   Estimats Paula i Enric:
  Encara li dono voltes a les paraules d´aquest Mike Cas que us parlava ahir i que vosaltres segurament coneixereu, perquè no crec que ningú alié a les nostres vides ens escrigui per fer alguna al.lusió d´una manera despectiva.
   I exactament aquest és el problema en el que ens han ficat.
   Quan hi han persones que creuen que això és una guerra i que uns guanyan i altres perden.
   Que segueixen amb una mentalitat arcaica on per sentir-se bé enlloc de potenciar els seus valors i les seves ensenyançes, necessiten infravalorar i menysprear les dels altres. Possiblement per això crean violentes situacions i enfrontaments, buscant la guerra en una possició temporal de força, per sentir-se guanyadors e aillar al que els hi representi un perill. Fins a tal extrem que van aconseguir  a que hem veiès obligat a deixar de veure´us perquè intervengués la justicia.
   Segons la meva opinió el que necessita fer valer una posició de força per sentir-se guanyador és que es deu sentir molt feble de valors i de conviccions, una persona amb poca personalitat.
   Jo penso que aquesta actitut és en general per tots els aspectes de la vida, però no hem posaré a parlar d´altres aspectes i referint-me en el nostre cas us voldría aclarar una cosa molt important:
   - Això no és una guerra.  
   Aquí no es tracta de guanyar o perdre, vosaltres no pertanyeu a ningú. Vosaltres no sou un trofeo per el que s´hagi de competir. Vosaltres sou uns fills de la vostra mare i del vostre pare que es mereixen que tots dos i de les seves families us donin tota l´estimació i tot el seu recolzament.
   I les úniques armas que hem de fer servir son les de l´argumentació i l´educació, amb cordialitat, el respecte i l´amor. És força evident que l ínsult, els menyspreu i la violéncia, la que es fa i la que es genera per provocar i per enfrontar només té l´objectiu de no voler aconseguir cap tipus d´enteniment per arribar a un bon fí.
   A un bon fi per vosaltres, amb la vostre mare i amb el vostre pare al vostre costat sempre.
   No sé com acabarà això i si us podré tornar a recuperar, desitjo que sí i en aquesta funció estic. Ja sabeu que jo personalment i tots nosaltres en general ho estem desitjant perquè us estimem moltíssim i us trobem moltíssim a faltar.