Estimats Paula i Enric;
Com us explicava ahir el que valen les coses... Ja és hora de que sabeu unes certes coses de les que no he parlat explicitament, però que ja va sent hora que conegueu.
... Perquè serveix la pensió d´aliments?
La pensió que passo a la vostra mare es diu pensió d´aliments.
Però no només és pels aliments, també és perque cubreixi les despesses per pagar el col·legi, per pagar els llibres i el material necessari i les activitats o medicaments que són necessaris i previsibles, la roba i el calçat que porteu, etc...
El que representa i sembla que és de calaix, és que els vostres pares han de pagar a mitges les despeses que teniu.
Però jo no he pogut mai fer-me càrreg d´aquestes despeses, la llei només hem deixa passar els diners de la part acordada perquè la que la vostre mare la gestioni.
I aqui està un dels grans problemes!!!
Acabar passant uns diners que hem representa un gran esforç destinat per vosaltres i que no us arribin es molt desesperant.
Estar els últims dos cursos sense pagar al cole Delta i marxar de Terrassa fugint amb un deute de més de 2.000 €, mentres jo passava la pensió cada mes, és molt penós.
Estar l´últim semestre al menys del Sant Pere sense pagar i marxar de Terrassa fugint amb un altre deute de mes de 600 €, mentres jo passava la pensió cada mes, és molt lamentable.
Hi han persones que son incansables per demanar, sempre estan demanant però per cumplir amb la seva responsabilitats de pagament, això ja és un altre cosa.
Aquests són els que conéc, però segurament i hauran uns quants, bastants més.
Amb tot aquest panorama resulta que d´un dia per un altre aneu a viure a Sallent?
Sembla molt adient per qui és una mestre de la fugida i del escaqueig.
Doncs bé, quan es va acordar aquestes despeses vivieu a Terrassa i estudiaveu al Delta.
Hem sembla curiós i molt convenient per algú que us fan anar al doble de distància d´on viu el vostre pare.
Però no hem de tenir en compte que al vostre pare li costa el doble de temps i el doble de benzina que quan viveu a Terrassa on es van pactar.
Molt impactant que tot el temps que heu estat visquent a Terrassa no podiem pernoctar junts ni tan sols retrassar-nos cinc minuts o es liava la de Déu.
Encara així, el que durant més d´un any ens hem vist obligats a pernoctar els dijous sense cap sentit quan heu marxat a Sallent, sense cap explicació, hem hagut de buscar per dormir en hostals, campings, inclús a casa de l´Araceli a Terrassa, per evitar el que de vegades no hem pogut, recorre més de 300 quilómetres i a sobre poder gaudir poc d´estar junts el dia que podiem veure´ns entre setmana. Això algú es pensa que també surt gratis.
Tampoc contemplem que el vostre cole de Terrassa era de pagament i que ara als que aneu son públics.
Molt menys les ajudes al menjador, les ajudes de transport i els més de 2.000 € que li donen a la vostre mare cada any com ajuda per la vostre suposada "enfermetat".
Per no dir que encara que aquests diners que porto passant gairebé vuit anys també és per vestir-vos, sempre hem tingut que tenir-ne perquè si ens posava, era la més deixada que tenieu. Però no només roba, sino banyadors, sabates, higiene personal e inclús fins quan ens obligava a pernoctar, ni tan sols un pijama.
Gratis, tot gratis!!!
Es a dir que mentres jo cobro menys i tinc més gastos, en uns quants aspectes, la vostra mare en té menys i més ingresos.
I a sobre jo sóc el culpable de tot el que passa al món.
Si existeix la crisis financera mundial, si molts polítics son uns manguis, si ja no donan la serie que us agrada de la tele, si el vostre equip del cole perd, o si un dia us senta malament el menjar,...segur que es culpa del vostre pare.
El pitjor és que aquests diners són per vosaltres i no us arriban.
Per suposat que sempre van sortint coses i ningú diu que mantenir una familia i una casa endavant sigui gens fàcil, però es evident que la planificació, la humiltat i una certa austeritat són unes grans directrius per aconseguir-ho.
I sobretot entendre quan no es pot mantenir un nivell de vida per sobre de les nostres possibilitats.
Això desgraciadament, hi han persones que no són capaços d´aprendre.
Demà continuo amb una tercera part.
M´agradaria que contrasteu els vostres records i les vostres experiències amb coses que us he anat explicant i reflexioneu per vosaltres mateixos.
Moltes coses de les que us explico, es força probable que no hem creieu i alguns conceptes que encara no comprengueu, però algun dia ho veureu més clar.
D´una manera o d´un altre, les persones que veuen la vida d´una manera acaben comenten els mateixos errors, i quan jo no hi pugui ser ja el responsable, ja veurem com us podran explicar.
Espero i desitjo que esteu bé i que recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
Us envío infinits petons i abraçades.
Bona nit i fins demà.
..., quines poden ser les vostres despesses i com ensenyen altres families a guanyar els diners.
... Perquè serveix la pensió d´aliments?
La pensió que passo a la vostra mare es diu pensió d´aliments.
Però no només és pels aliments, també és perque cubreixi les despesses per pagar el col·legi, per pagar els llibres i el material necessari i les activitats o medicaments que són necessaris i previsibles, la roba i el calçat que porteu, etc...
El que representa i sembla que és de calaix, és que els vostres pares han de pagar a mitges les despeses que teniu.
Però jo no he pogut mai fer-me càrreg d´aquestes despeses, la llei només hem deixa passar els diners de la part acordada perquè la que la vostre mare la gestioni.
I aqui està un dels grans problemes!!!
Acabar passant uns diners que hem representa un gran esforç destinat per vosaltres i que no us arribin es molt desesperant.
Estar els últims dos cursos sense pagar al cole Delta i marxar de Terrassa fugint amb un deute de més de 2.000 €, mentres jo passava la pensió cada mes, és molt penós.
Estar l´últim semestre al menys del Sant Pere sense pagar i marxar de Terrassa fugint amb un altre deute de mes de 600 €, mentres jo passava la pensió cada mes, és molt lamentable.
Hi han persones que son incansables per demanar, sempre estan demanant però per cumplir amb la seva responsabilitats de pagament, això ja és un altre cosa.
Aquests són els que conéc, però segurament i hauran uns quants, bastants més.
Amb tot aquest panorama resulta que d´un dia per un altre aneu a viure a Sallent?
Sembla molt adient per qui és una mestre de la fugida i del escaqueig.
Doncs bé, quan es va acordar aquestes despeses vivieu a Terrassa i estudiaveu al Delta.
Hem sembla curiós i molt convenient per algú que us fan anar al doble de distància d´on viu el vostre pare.
Però no hem de tenir en compte que al vostre pare li costa el doble de temps i el doble de benzina que quan viveu a Terrassa on es van pactar.
Molt impactant que tot el temps que heu estat visquent a Terrassa no podiem pernoctar junts ni tan sols retrassar-nos cinc minuts o es liava la de Déu.
Encara així, el que durant més d´un any ens hem vist obligats a pernoctar els dijous sense cap sentit quan heu marxat a Sallent, sense cap explicació, hem hagut de buscar per dormir en hostals, campings, inclús a casa de l´Araceli a Terrassa, per evitar el que de vegades no hem pogut, recorre més de 300 quilómetres i a sobre poder gaudir poc d´estar junts el dia que podiem veure´ns entre setmana. Això algú es pensa que també surt gratis.
Tampoc contemplem que el vostre cole de Terrassa era de pagament i que ara als que aneu son públics.
Molt menys les ajudes al menjador, les ajudes de transport i els més de 2.000 € que li donen a la vostre mare cada any com ajuda per la vostre suposada "enfermetat".
Per no dir que encara que aquests diners que porto passant gairebé vuit anys també és per vestir-vos, sempre hem tingut que tenir-ne perquè si ens posava, era la més deixada que tenieu. Però no només roba, sino banyadors, sabates, higiene personal e inclús fins quan ens obligava a pernoctar, ni tan sols un pijama.
Gratis, tot gratis!!!
Es a dir que mentres jo cobro menys i tinc més gastos, en uns quants aspectes, la vostra mare en té menys i més ingresos.
I a sobre jo sóc el culpable de tot el que passa al món.
Si existeix la crisis financera mundial, si molts polítics son uns manguis, si ja no donan la serie que us agrada de la tele, si el vostre equip del cole perd, o si un dia us senta malament el menjar,...segur que es culpa del vostre pare.
Increible!!!
El pitjor és que aquests diners són per vosaltres i no us arriban.
Per suposat que sempre van sortint coses i ningú diu que mantenir una familia i una casa endavant sigui gens fàcil, però es evident que la planificació, la humiltat i una certa austeritat són unes grans directrius per aconseguir-ho.
I sobretot entendre quan no es pot mantenir un nivell de vida per sobre de les nostres possibilitats.
Això desgraciadament, hi han persones que no són capaços d´aprendre.
Demà continuo amb una tercera part.
M´agradaria que contrasteu els vostres records i les vostres experiències amb coses que us he anat explicant i reflexioneu per vosaltres mateixos.
Moltes coses de les que us explico, es força probable que no hem creieu i alguns conceptes que encara no comprengueu, però algun dia ho veureu més clar.
D´una manera o d´un altre, les persones que veuen la vida d´una manera acaben comenten els mateixos errors, i quan jo no hi pugui ser ja el responsable, ja veurem com us podran explicar.
Espero i desitjo que esteu bé i que recordeu sempre que us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
Us envío infinits petons i abraçades.
Bona nit i fins demà.
..., quines poden ser les vostres despesses i com ensenyen altres families a guanyar els diners.