Estimats Enric i Paula;
Diuen que quan estàs al fons del pou, no t´has d´amoinar gaire, perquè ja l´únic que pot passar és que pujis, perquè més avall no pots anar.
Però quan sabem on acaba el pou?
Te fi?
Tristement, són coses que de vegades no puc evitar pensar!!!
Arriba un moment que la càrrega de tantes coses, és van acumulant a una motxilla que portem a l´esquena i que a mida que es va omplim, sino som capaços d´anar-la buidant a l´hora, agafa un pes que pot arribar a ser insoportable.
Avui és un dia d´aquests que gairebè les cames no donen per seguir. I sé que seguirè mentres pugui, però també sé que més tard o més d´hora això m´acabarà passant factura.
Desitjo que vosaltres no visqueu aquesta sensació, que esteu bé i sobretot sigueu feliços, perquè us estimo moltíssim i us trobo moltíssim a faltar.
Us envio infinits petons i abraçades.
Bona nit i fins demà.