Estimats Enric i Paula;
Ahir s´em va descuidar comentar que ja ha començat la primavera i amb ella de moment el bon temps. I dic de moment perque potser durarà res, ja que pel que sembla aquesta setmana ja s´aproxima una borrasca. En tot cas, com diuen, al mal temps bona cara.
Al menys jo ho intento, parlant tant meteorològicament com metafòricament, quan les coses no són com ens agradaria, i sabeu el m´agrada a mi el solete i el bon temps, però al igual que no podem anar contra natura, tampoc podem anar contra les coses que no podem canviar.
Ahir parlava amb l´ Elia, recordeu?, la meva nova antiga companyera. I feia referència a l´acceptació de la vida i com això és el primer pas per no caure en la constant preocupació en les coses que no podem canviar.
El que és evident és que la teoria és molt més fàcil que la pràctica i jo us puc assegura que jo ho intento.
M´es completament impossible no pensar cada dia, i moltes vegades, en vosaltres. Però en canvi sí que ja no penso tant en la solució al nostre retrobament. Quan hagi de ser, serà.
No està en les meves mans, jo en tinc tota la voluntat, ara dependrà, una mica de la justicia i en gran part de vosaltres, si algun dia en voleu compartir la vostra estimació amb nosaltres.
No cal dir que nosaltres estem esperant amb molta il·lussió aquest moment, perquè recordeu sempre que us estimem moltíssim i us trobem moltíssim a faltar.
Desitjo que esteu bé i sobretot que sigueu feliços.
Us envio infinits petons i abraçades.
Espero que gaudiu d´un magnífic dia i fins demà.