Estimats Enric i Paula;
Avui és un dia d´aquests que m´he aixecat una mica tonto.
El cap el tinc una mica espés, ennubolat i amb molta enyorança.
No és que no em trobi bé físicament, encara que no estic per tirar cohets, és més una sensació de certa fluixera mental que de vegades em passa.
Tot i així, sempre intento sobreposar-me i fer coses per desconectar la ment una mica, però aquest run run queda com anclat al subsconscient i costa en ocasions de desenpellegar-se.
Anava a dir; "gracies a Déu", bé, gracies a la gran quantitat d´estimació que sento al meu voltant m´és relativament fàcil trobar l´empenta, per com a mínim no enfonsar-me i reflotar.
Espero que vosaltres tingue tant recolzament com jo per aquests dies tontos, perquè creieu-me si us dic que l´estimació que ens envolta és una de les millors cures (per no dir la millor) que existeixen.
Desitjo que en tot cas el tingueu allà on esteu, que esteu bé i sobretot que sigueu feliços.
Us envio infinits petons i abraçades.
Espero que tingueu un magnífic dia i fins demà.