Estimats Enric i Paula;
Com és normal i així ha de ser, em preocupo per vosaltres i entre d´altres coses, amb totes les dificultats que em suposa i en la mida del possible també en els vostres estudis.
Després d´una primera avaluació força dolenta Enric, el teu tutor, el Pere Izquierdo m´havia dit que després de parlar amb tú li havies dit que t´esforçaries i canviaries d´actitut. Però seguint la evolució desde aleshores, tot segueix igual o pitjor. Gairebè totes suspeses i trenta i tantes faltes d´assistencia.
La conclusió és molt negativa, el perquè ho desconèc. No sé que et falta per motivar-te, no sé que fas per no assistir a classe i a on vas. Que siguent molt gran físicament no deixas de ser menor d´edat.
No sé que fan les persones responsables de tú al respecte i quina preocupació els hi suposa.
El que et puc assegurar és que a mi em preocupa enormement, el que passa, el perquè passa i el no poder ajudar-te d´alguna manera. Tinc confiança en que més tard o més d´hora si jo no puc ajudar-te tú mateix trobis el camí que et porti a un bon fi.
Encara no sé les teves notes Paula, però amb tú no en tinc cap preocupació en aquest sentit, perquè sense estímuls exteriors i per la teva propia iniciativa sempre t´has desenvolupat força bé.
En tot cas, desitjo de tot cor que els dos esteu bé, física i mentalmente, que us tractin bé i sobretot que sigueu feliços.
Us envio infinits petons i abraçades.
Espero que tingueu un magnífic dia i fins demà.