Estimats Entic i Paula:
Per moltes dificultats que he tingut, que tinc i que tindré la meva actitud front la vida és ser feliç, perquè intento no esperar res de ningú.
Com us estimo us dono el meu cor, com estimo al meu Amore li dono la meva ànima, a la família li dono la meva estimació i als meus amics tota la meva confiança, no cal demanar-lis res a canvi i no els exigiré mai ser correspost.
El que faig el faig perquè hem surt de dintre i perquè aquesta és la meva manera ser, jo sempre hi seré per el que vulgui apropar-se i estar amb mi, i el que volgui allunyar-se no l' impediré, cadascú ha de tenir la possibilitat de ser lliure per decidir on vol ser i amb qui vol estar.
Jo no tanco les portes a ningú, repeteixo a ningú, les portes amb mi sempre estan obertes a tothom, encara què quan es perd la confiança amb algú es triga a tornar a recuperar-la, però serà una qüestió de temps i voluntat, no d' actitud.
Això no vol dit que sigui immune i no tingui sentiments, quan algú que estimes s' allunya, i quan parlo d' allunyar hem refereixo a l' allunyament dels sentiments, no de la distancia ni del temps que passi en veure' ns, com a tothom també hem fa mal, però deixar-ho marxar sense impediments hem permet poder refer-me abans d' aquesta desil·lució.
Cadascú a la vida escogeix el seu camí per ser feliç i aquesta es la meva forma d' entendre-la.
Però hi han persones que son feliços només quan els demés li diuen el que volen sentir, quan els hi regalen coses, quan les coses materials tenen més valor que els propis sentiments i encara que donin molt condicionen les seves relacions a la reprocitat del que ells han donat.
Ja us ho he dit moltes vegades però no és més feliç el que més té com el que menys necessita.
Us estimo moltíssim, us trobo molt a faltar i sempre us estaré esperant.
Bona nit fills i fins demà.