Estimats Enric i Paula:
Demà és el meu cumpleanys, faig quaranta anys i és una xifra que ja hem sembla important i que comença un altre cicle de la vida, encara penso que hem queda molt per viure i a mida que ens fem més grans tenim diferents percepcions de com afrontar-la i de com ser feliços.
No eran els mateixos desitjos de viure la vida als 10 anys, que als 20, ni els 20 anys que als 30 i ara als 40 segur que seran diferents que als 50,60,70 o fins que duri. Cada etapa té la seva forma de viure, les noves experiències, la salud, vosaltres, per tot passa el temps i aquest últim deceni ha sigut molt intempestiu.
Podem mirar enrere i mirar el camí que hem recorregut, desde el principi fins al últim pas que hem donat, però quan mirem cap endavant ho hem de fer poc a poc, podem pensar i es convenient mirar més enllà, però sobretot primer de tot mirar el pas seguent i anar avançant a mida que l´anem recorrent.
Demà treballo, però per la nit ho celebrarem amb la nostre i vostre família Molano i Pedrosa, i el Diumenge amb els avis i el tete Jesús. La veritat és que sense vosaltres no hem fa cap il:lusió celebrar res, però tots ells, que ens estimen ho fan per mi, per animar-me i fer que la vida continui com si la nostre absència fos només temporal, que aviat trobarem una solució i que mentrestant no hem de perdre la fe, l´esperança ni la felicitat del dia a dia.
Si pogués escollir un regal, seríeu vosaltres. Se que és totalment impossible que hi sigueu, però potser no es demanar l´impossible poder sentir demà la vostre veu, una trucada sense rancúnia ni explicacions, només de felicitació.
Això si que seria un regal meravellós.