Estimats Enric i Paula:
Després del que us he explicat aquest cap de setmana inevitablement avui tocava dentista.
M' ha de treure el queixal del judici, així que, antibiotic i cap a casa, a esperar que baixi l' inflamació i la setmana que ve, en seguirem parlant.
Sembla que el poc judici que tinc m' he l' han de treure. Espero que no hagi de ser perquè tal dia com el d' avui, fa 16 anys, hem vaig casar amb la vostra mare.
Jo no rebutjo el passat perquè les coses no haguint sortit com esperava. Penso que hem de pendre decisions en funció del que creiem mes adequat en cada moment i en aquell moment erem feliços i ho vam ser en moltes ocasions.
El perquè vam deixar de ser feliços junts?, es difícil d' explicar, però va arribar un moment que vam haver de separar-nos perquè vam pensar que era millor, per nosaltres i sobretot per vosaltres, encara que us pugui resultar incomprensible.
I com hem arribat a aquest punt?, encara ho és més d' incomprensible, però del que no dubteu és que no m' arrepentiré mai d' aquell dia perquè gràcies a aquella decisió vosaltres sou presents i us estimo moltissim i us trobo moltissim a faltar.