Estimats Enric i Paula:
Ahir vaig fer una crida al mon, a la societat, un crit d' auxili, tan sols perquè a tu Paula t' arribés la meva felicitació pel teu cumpleanys.
No sé fins a on va arribar l' ona expansiva i si et va arribar. El que si sé és la dificultat que comporta que la gent prengui una iniciativa d' ajuda, per petita que sigui, si no et coneixen i sobretot sinó els hi afecta, inclús com les institucions que veuen el problema no es poden involucrar en aspectes personals.
Per desgràcia jo, la meva família i amics, som molt lluny del vostre àmbit perquè veieu reflectida la nostre estimació per vosaltres i la gent que son al vostre entorn no ens coneixem per ajudar-nos.
Enteneu que per molt que ens esforçem estem sols en això i això el fa molt més difícil.
Mentres tingui forçes procuraré esforçar-me tot el possible per aconseguir un altre vegada la vostre estimació, perquè no oblideu mai que us estimo moltissim i us trobo molt a faltar.